Aquest article vol explorar les formes d'interrelació existents entre el cos, l'art i la pedagogia, tot i que no pretén fer-ho ni de forma crònica ni de manera extensa. És cert que, majoritàriament, els discursos actuals sobre l'educació anuncien i proclamen altres formes de pensar en les pràctiques educatives (especialment a partir de terminologies que posen en circulació elements vinculats a la idea de competències) ben allunyades del trilema: art, cos, pedagogia. Pensar el cos, l'art i la pedagogia exigeix repensar les formes dicotòmiques d'entendre les ontologies en les quals les institucions educatives ubiquen els subjectes que acullen; exigeix trencar amb les formes constituents de construccions binàries, en pedagogies que en veritat entenen el cos més des de la vessant Körper (cos físic) que no pas des del vessant Leib (cos simbòlic). Es tracta, en definitiva, de poder presentar una pedagogia que incorpori el cos com a subjecte i no només com a objecte. Una pedagogia que a través de l'art mostri totes les particularitats vinculades a les diversitats sexuals, referides i encarnades en la diferència. Una pedagogia que incorpori la diferència més enllà de les aparences de la carn.