Temps d'Educació
2n semestre 2014
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la facultat d'Educació); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Manel Viader (vicerector de Política Docent)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scientique et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Dossier. Educació artística i diversitat sexual
Jordi Planella 


Resum
Aquest article vol explorar les formes d'interrelació existents entre el cos, l'art i la pedagogia, tot i que no pretén fer-ho ni de forma crònica ni de manera extensa. És cert que, majoritàriament, els discursos actuals sobre l'educació anuncien i proclamen altres formes de pensar en les pràctiques educatives (especialment a partir de terminologies que posen en circulació elements vinculats a la idea de competències) ben allunyades del trilema: art, cos, pedagogia. Pensar el cos, l'art i la pedagogia exigeix repensar les formes dicotòmiques d'entendre les ontologies en les quals les institucions educatives ubiquen els subjectes que acullen; exigeix trencar amb les formes constituents de construccions binàries, en pedagogies que en veritat entenen el cos més des de la vessant Körper (cos físic) que no pas des del vessant Leib (cos simbòlic). Es tracta, en definitiva, de poder presentar una pedagogia que incorpori el cos com a subjecte i no només com a objecte. Una pedagogia que a través de l'art mostri totes les particularitats vinculades a les diversitats sexuals, referides i encarnades en la diferència. Una pedagogia que incorpori la diferència més enllà de les aparences de la carn.
Paraules clau: estudis corporals, teoria queer, pedagogia cultural, diversitat, art

Recepció de l'original: 12/06/2014
Acceptació de l'article: 22/09/2014