Temps d'Educació
2n semestre 2012
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la Facultat de Pedagogia); Albert Batalla (degà de la Facultat de Formació del Professorat); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Teresa Anguera (vicerectora de Política Docent i Cientíca)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scientique et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Reflexions i assaigs
Octavi Fullat i Genís
Universitat Autònoma de Barcelona 


Introducció
M'havien presentat Aristòtil (384-322 aC) durant el batxillerat, cap als anys 40 del passat segle. He de declarar que no vaig entendre res de res i, per si això no fos prou, afegiré que tampoc no m'importava gaire. El meu cervell d'aleshores estava encongit, semblant al d'algun polític actual que s'interessa només pel resultat de les eleccions següents vivint a la lleugera, frívolament.
Aristòtil parlà grec, però ell era macedoni, no pas grec. Havia nascut el 384 aC a Stageiros (en llengua hel·lènica), traduït Estagira. Stageiros fou una població de Macedònia situada a la costa oriental banyada per la mar Egea on es comunicaven en llengua grega. La van fundar els jònics en el segle VII aC. Amb 17 anys Aristòtil es trasllada a Atenes per a ingressar al centre d'estudis superiors dit Academia, fundat per Plató el 387 aC als jardins d'Akademos propers a la ciutat d'Atenes. Hi va romandre fins a la mort del seu mestre; és a dir, per espai de 20 anys. Va assolir l'estatus de professor dins de l'Acadèmia.
Mort Plató l'any 348, o potser el 347, Aristòtil segueix el seu propi camí. El rei Filip II de Macedònia li encarregà la formació del seu fill, Alexandre el Magne, vers el 343 o potser 342 aC. El 340 Alexandre es fa càrrec del poder i Aristòtil queda lliure. En el 334 el nostre pensador funda i organitza a Atenes el seu propi centre d'estudis superiors, el Liceu (Lykeion), en honor a Apol·lo Liceu. Això pel que fa al nom de Liceu. Al llarg de 13 anys dirigeix la seva fundació, és a dir, fins a la mort d'Alexandre el Gran. La reacció antimacedònia que va seguir el forçà a emigrar a l'illa d'Eubea situada a la mar Egea. Tenia 62 anys.