Introducció
L'escolarització, com a fenomen social, va constituir una autèntica revolució cultural, de múltiples raons i conseqüències, tant en temps com espai, ja que es trobava estretament unida a la societat on s'incardinava. Ben mirat, el progrés de l'escolarització ve determinat per factors diversos. A Europa, diferents països van confluir a l'època de la Il·lustració en vetllar per la instauració d'un sistema educatiu obligatori. Els governs, per raons d'estat, es van implicar en l'escolarització, no només per instruir al poble sinó també com a mitjà de control i uniformitat de la població, alhora que servia per a la imposició de credos i valors. El moment en què es va establir l'escolarització pública de les nenes no va ser simultània, amb una oscil·lació entre final del segle VIII i la segona meitat del XIX.
L'impacte dels corrents socials, polítics i religiosos en el debat dels criteris d'escola¬rització a les diverses àrees geogràfiques permet seguir l'empremta de la trajectòria inicial de l'escolarització femenina al conjunt de l'Europa Occidental. En el procés d'escolarització s'aprecien variants territorials però, en general, les nenes europees aprenien a escoles públiques, privades, convents o a la llar. Tant a França com a Anglaterra, Alemanya, Itàlia o Espanya, la instrucció primària estava poc estesa. Els efectes de la Reforma luterana i de la Contrareforma catòlica van afavorir l'escolarització de les nenes, alhora que es van crear ordes religiosos femenins que es van ocupar de les filles de nobles i burgesos. Així, als països protestants, l'escolarització de les nenes es trobava més difosa que als països catòlics, situació que s'accentuava al sud d'Europa, on rarament es va oferir un altre aprenentatge a les nenes que no fos el catecisme i els ensenyaments en relació a la llar, encara que l'escolarització s'inscrivia dins dels paràmetres d'adquisició de coneixements elementals, és a dir, aprendre a llegir, escriure i comptar.