Des dels inicis de l'escolarització als diferents estats europeus, el gènere va marcar les diferències en els sabers i aprenentatges. Els objectius per a l'educació de les nenes es van canalitzar cap a la formació per a la vida privada, en sintonia amb el rol que havien de prendre a la societat. Les propostes es van desenvolupar a partir del currículum sexista, que reforçava les matèries vinculades als aprenentatges domèstics, a les obligacions familiars i als deures religiosos i morals. De manera que la tradició educativa es va mantenir dins les diverses realitats que conformaven el marc cultural europeu tot ignorant les diferències. Les nenes es van incorporar amb retard al sistema educatiu, si bé a les zones protestants el ritme d'escolarització era més viu que als països catòlics.