El concepte i la pràctica de l'educació permanent s'ha anat convertint en un dispositiu de contenció i/o dominació en els diferents contextos institucionals en els que es du a terme i caldria recuperar i restituir les seves valències alliberadores o emancipadores, tot posant-lo en relació i combinació amb les pràctiques socials de llibertat que es produeixen als diversos àmbits territorials i organitzacionals de la vida humana, revalorant els processos d'autoformació i autoorientació, en singular i en comú.