Temps d'Educació
2n semestre 2012
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la Facultat de Pedagogia); Albert Batalla (degà de la Facultat de Formació del Professorat); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Teresa Anguera (vicerectora de Política Docent i Cientíca)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scientique et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Monografia. Pedagogies del compromís: mirades pluridisciplinàries
Sonia París Albert
Vicent Martínez Guzmán
Universitat Jaume I 


Educació per fer les paus: reflexions sobre la filosofia per a la pau i la recerca de noves epistemologies
Tenim la sensació que la nostra societat està carregada de violència a tots els nivells. Són contínues les notícies sobre actes referents a violència de gènere, escolar, política i ideològica, entre altres. Sembla que aquesta és una de les raons per les quals alguns investigadors i investigadores decideixen estudiar els motius de les conductes violentes debatent, per exemple, la possibilitat d'afirmar el seu caràcter biològic, o més recentment, l'existència de bases universals neuronals (Cortina, 2010; 2011) que donen explicació a aquestes actituds. En aquest últim cas, cal dir que seria el marc teòric de les neurociències el que ens ajudaria a portar endavant una investigació similar. No obstant això, també és cert que hi ha investigadores i investigadors que, tot i que no neguen l'existència de la violència, defensen que regulem de manera positiva la gran majoria dels conflictes que vivim a diari. En aquest cas, la seva finalitat principal no és altra que donar visibilitat als moments de pau que, encara que imperfectes, són necessaris recordar si volem anar aproximant-nos, de mica en mica, a una cultura per fer les paus (Muñoz, 2001; 2004).
L'existència de la violència i la necessitat de reconèixer els moments de pau, i de seguir treballant per promoure-la, són els que ens fan seguir reflexionant en aquest article sobre l'educació en general, i més concretament, sobre el seu paper transformatiu. Tant és així que el nostre objectiu és formular una proposta educativa d'acord amb les pressuposicions de la filosofia per fer les paus que venim treballant a la Càtedra Unesco de Filosofia per a la Pau de la Universitat Jaume I, per tal de repensar les maneres en què eduquem i som educats, sempre tenint en compte la interrelació entre l'educació formal, informal i no formal. Per tant i com a part de l'objectiu general d'aquest treball, volem reflexionar sobre una proposta pedagògica on el valor de la pau i els mitjans pacífics que han d'afavorir la seva consecució tindran un paper fonamental. Aleshores, podem dir que els continguts que treballarem en aquestes pàgines s'emmarquen en la línia de la investigació de l'educació per a la pau.