Els directors de la nova col·lecció Pirineos Románicos. Monografías / Pirineus Romànics. Monografies en presenten el primer volum, Las pinturas murales de San Juan Bautista de Ruesta.

Pirineus Romànics, fruit de la investigació del grup Ars Picta de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM), vol demostrar que als segles XI i XII els Pirineus esdevingueren un espai amb personalitat artística pròpia. La col·lecció, amb un enfocament transversal, abordarà matèries diverses: història, arqueologia, filologia, antropologia i art. 

Entrevistem Milagros Guardia i Juan Antonio Olañeta, professors d’història de l’art, que ens expliquen el sentit d’aquesta iniciativa.

1. Quin àmbit geogràfic i temporal abasta la col·lecció? Catalunya, Aragó i Occitània?

Les obres que en formaran part faran referència a qualsevol indret de la serralada pirinenca, tant en el vessant nord com en el sud; per tant, a aquestes zones que dius, i també a Aquitània, Navarra, Andorra i el País Basc. El terme «romànic» acota la cronologia, essencialment, als segles XI i XII.

2. Aquests territoris formen una unitat cultural i artística desconeguda fins avui, o les realitats polítiques del moment ja es feien sentir aleshores?

En l’època romànica va haver-hi entre aquestes regions uns intensos intercanvis culturals i artístics, però també polítics, econòmics i religiosos. Sense arribar a formar una unitat política, els Pirineus eren més aviat un espai de contacte, una veritable cruïlla, que no pas de separació.

3. Per què el romànic és un art més arrelat als Pirineus, a la muntanya, que cap altre?

Quan la població es va assentar a les valls i terres baixes, la zona de muntanya va perdre importància geopolítica i, per tant, va deixar de ser un espai econòmicament potent. Això va tenir com a conseqüència que moltes esglésies no es poguessin renovar íntegrament, per la qual cosa van conservar bona part de les estructures i la decoració romàniques.

4. Quins temes abastarà la col·lecció? Quins són els propers títols que teniu preparats?

Els primers volums previstos se centren en l’art romànic, en l’arquitectura, la pintura i l’escultura, si bé la col·lecció s’anirà obrint per tractar altres temes relacionats amb la cultura. Els pròxims números es dedicaran als conjunts pictòrics de Sant Miquel d’Engolasters, Sant Quirze de Pedret i Santa Maria de Mur, i a la biblioteca de la catedral de Roda d’Isàvena.

5. Per què un conjunt artísticament tan rellevant com el de San Juan Bautista de Ruesta ha romàs gairebé desconegut per al gran públic?

Per diverses circumstàncies han estat molt pocs els especialistes que han estudiat aquestes pintures, i això ha fet que no s’hagin divulgat prou. S’ha posat més atenció, per exemple, a les de Bagüés, si bé també els falta una bona monografia. A vegades els criteris de la historiografia per triar els temes d’estudi són una mica capritxosos. Un dels objectius de la col·lecció és cobrir aquests buits, almenys pel que fa a obres situades als Pirineus.

El desig de tenir fills afavoreix pràctiques contràries a l’emancipació de les dones en desavantatge social i econòmic.

Maternidad y gestación en venta. Fabricar bebés en la era neoliberal, de Miguel Ángel Torres Quiroga, aborda els problemes ètics que suscita la subrogació d’úters: els límits morals del mercat, el cos humà com a objecte de contracte i els conflictes entre llibertat negativa i positiva. 

Contra la posició liberal i promercat que defensa la regulació de la pràctica del lloguer de ventres, l’autor considera que la llibertat reproductiva, per ser veritable, justa i igualitària, demana una reflexió profunda sobre la desigualtat estructural. 

A més, la repercussió de les ideologies polítiques i feministes en el debat és notable: d’una banda, les esquerres critiquen la mercantilització de l’embaràs, ja que causa injustícies i desigualtats greus. D’altra banda, el feminisme reivindica que les dones no són mitjans per complir fins, i estableix que el contracte de subrogació d’úters porta a la negació de la seva autonomia i de les llibertats assolides. 

El llibre consta d’una introducció, quatre capítols, un apartat per a les conclusions i un altre per a la bibliografia consultada. El primer capítol estudia el liberalisme reproductiu, que és el marc teòric i conceptual que avala la regulació del lloguer de ventres en nom de la llibertat i l’autonomia de les dones, i que rebutja el paternalisme. En el segon s’analitza la clàusula principal del contracte, que introdueix conceptes com la propietat del cos i de la persona que comporten implícitament unes accions limitadores de la llibertat efectiva de la mare gestant. El tercer estableix una relació molt propera entre la subrogació del ventre i els límits del mercat i la seva influència en l’autonomia personal. En el darrer capítol es defensa que el contracte de subrogació fomenta relacions socials, econòmiques i de gènere caracteritzades per la desigualtat, en què una part té l’avantatge suficient per obtenir els beneficis desitjats a costa de la part més vulnerable.

El llibre forma part de la Col·lecció de Bioètica d’Edicions de la UB, que el 2018 va obtenir el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica (CEA-APQ) que atorguen l’Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT). El 2013, la Col·lecció de Bioètica ja va publicar un títol sobre aquest tema: Gestación por sustitución. Ni maternidad subrogada ni alquiler de vientres, d’Eleonora Lamm.

La Col·lecció de Bioètica de l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona, dirigida per María Casado, promou una concepció de la bioètica flexible, pluridisciplinària i laica, en el marc del respecte als drets humans reconeguts, i fomenta el debat informat sobre «les qüestions ètiques relacionades amb la medicina, les ciències de la vida i les tecnologies connexes aplicades als éssers humans, tenint en compte les seves dimensions socials, jurídiques i ambientals» (art. 1.1, Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans).

Miguel Torres Quiroga és doctor en Filosofia per la Universitat Autònoma de Madrid. Els seus interessos principals són la filosofia moral i política, els estudis socials de la ciència i els dilemes ètics en el cinema i les arts.

Tragèdia i articulacions del tràgic palesa la poderosa influència de la tradició clàssica en la cultura occidental.

Els editors del llibre, Pau Gilabert i Carles Garriga Barberà, han recollit les contribucions de dotze especialistes —a més d’ells mateixos, M. Cecilia Angioni, Simone Beta, Esteban Calderón Dorda, Josep Antoni Clua, Daria Francobandiera, Pierre Judet de la Combe, Montserrat Jufresa, Ernest Marcos, Stefano Novelli i Natalia Palomar— que estudien l’evolució de la noció de tràgic des de les tragèdies representades a Atenes al segle V a. C. fins a l’actualitat, en els àmbits de la creació literària i cinematogràfica, la traducció, la interpretació dels mites i la filosofia, entre d’altres.

Tragèdia i articulacions del tràgic reuneix textos en diverses llengües —català, castellà, italià i anglès— que aporten noves aproximacions als grans problemes plantejats per la tragèdia, com ara el conflicte entre la llibertat de l’individu i la necessitat del destí, qüestions que no han deixat mai de tenir vigència i que encara avui ens interroguen.

Els articles s’inscriuen en cinc grans àmbits temàtics: la tradició clàssica stricto sensu en textos dramàtics, libretti d’òpera i guions cinematogràfics; la traducció creativa de textos dramàtics antics; els moments significatius en la història de la interpretació de termes clau de la Poètica d’Aristòtil; l’aprofundiment en la definició dels recursos dramàtics emprats pels tràgics grecs, i els conceptes «tragèdia», «tràgic» i «tragicitat» com a objecte de reflexió filosòfica.

Entre els temes tractats destaquen els següents: la influència de Sòfocles en el teatre «comercial» de T.S. Eliot; la recreació de la tragèdia Hipòlit, d’Eurípides, en el món dels naviliers grecs del segle XX a la pel·lícula Phaedra, de Jules Dassin; el tractament del mite d’Antígona en l’obra del dramaturg polonès Janusz Glowacki; els trets de la «traducció creativa» que fa Pasolini de l’Orestea, d’Èsquil; les característiques de la poesia d’Ezra Pound a partir de la seva traducció de les Traquínies, de Sòfocles, i la tesi de Henri Weil sobre l’efecte catàrtic de la tragèdia.

Pau Gilabert Barberà va ser professor del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona des de l’any 1974 fins al 2017. Com a docent i investigador s’ha centrat bàsicament en la filosofia grega i, sobretot, en la tradició clàssica, seguint la petja dels autors grecollatins en la cultura occidental i en àmbits diversos com ara la literatura, la filosofia i el pensament en general, el cinema, el teatre i les arts plàstiques. Actualment continua treballant en aquests camps, bo i posant a l’abast d’un públic més ampli alguns dels temes que ha estudiat al llarg de la seva trajectòria acadèmica. A Edicions de la UB ha publicat El vessant seriós i tràgic de Woody Allen (2018).

Carles Garriga és professor del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona i president de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics (IEC). Especialitzat en l’estudi de la mitologia i la tragèdia clàssiques, ha publicat molts articles sobre aquests temes en revistes especialitzades. Amb Josep Monserrat ha traduït una antologia de les Ennèades de Plotí (2005), i ha participat en els dos volums de l’obra col·lectiva Som per mirar. Estudis de literatura i crítica oferts a Carles Miralles (2014), publicats a Edicions de la UB. 

El llibre forma part de la col·lecció Filologia UB, que inclou, entre d’altres, aquests títols: Regiment de sanitat per al rei d’Aragó. Aforismes de la memòria, d’Arnau de Vilanova, a cura d’Antònia Carré (2017); Antologia de la literatura llatina, a cura de Javier Velaza (2017); Llegir Ramon Llull, de Joan Santanach (2017); Obra completa de Ramon Vidal de Besalú, a cura d’Anton M. Espadaler (2018), i Serrat, Llach i l’efecte Dylan, de David Viñas Piquer (2018).