Temps d'Educació
2n semestre 2016
  • Consell editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Roser Boix (degana de la Facultat d'Educació); Alba Ambròs Pallarés (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència); Lola Sánchez Aguilera (vicerectora d’Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial. Podeu consultar la llicència completa a: Licencia de Creative Commons
    Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional.

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACD , CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
ESTUDIS I RECERQUES
Professor contractat doctor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, on fa docència de llengua d’ús a la Facultat d’Educació i de Filosofia i Lletres de la mateixa universitat. És especialista en lexicografia medieval i usos didàctics del còmic i es va doctorar el 2013 amb la tesi Diccionari específic dels substantius i dels adjectius del Tirant lo Blanc. Adreça electrònica: ebaile@ua.es

Professor ajudant doctor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, on fa docència de llengua d’ús a la Facultat d’Educació i de Filosofia i Lletres de la mateixa universitat. És especialista en literatura religiosa medieval i literatura popular per a l’educació i es va doctorar l’any 2013 amb la tesi El ‘Flos sanctorum’ romançat. Edició de la traducció catalana de la ‘Legenda aurea’ de Jacobus de Voragine. Adreça electrònica: hector.camara@ua.es 


Els estudiants de les diverses especialitats d’Educació de la Universitat d’Alacant (Infantil i Primària) han d’assolir un B2 durant el primer any del grau i, per aquest motiu, cursen una assignatura de llengua d’ús . A pesar que els estudis de català són obligatoris en els territoris tradicionalment catalanoparlants al llarg de tot el sistema educatiu fins a batxillerat, el context sociolingüístic (en què hi ha un prestigi i un predomini social de l’espanyol sobre el català), els fluxos migratoris i la pèrdua de la transmissió generacional de la llengua compliquen l’objectiu d’aconseguir la competència lingüística exigida; a aquesta situació, cal afegir-hi que una part important de l’alumnat prové de zones castellanoparlants en què no hi ha obligatorietat de la matèria en tots els cicles. De més a més, aquesta complexitat sociolingüística característica del País Valencià s’agreuja especialment al sud, on trobem territoris de predomini lingüístic castellà, com ara Oriola, Villena i altres poblacions, i grans ciutats en què la transmissió generacional s’ha tallat o, en el millor dels casos, s’ha vist extremadament minvada, com és el cas d’Alacant i d’Elx . En conseqüència, com a professors d’aquesta assignatura caldria que ens plantejàrem si l’acostament metodològic a l’ensenyament del català com a L1 és l’apropiat per a aquest context d’aprenentatge o si, pel contrari, és més convenient de combinar-lo amb el tractament de la llengua com a L2 i, així, posar en pràctica activitats adients als diferents nivells lingüístics que conviuen a les aules amb l’objectiu d’aconseguir una major motivació de l’alumnat, sobretot pel que fa a la denominada motivació de reeiximent (Achievement Motivation), segons la qual els discents assimilaran correctament els coneixements quan els descobriran per si mateixos (Mendler, 2004; Vaello Orts, 2011).