Temps d'Educació
2n semestre 2016
  • Consell editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Roser Boix (degana de la Facultat d'Educació); Alba Ambròs Pallarés (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència); Lola Sánchez Aguilera (vicerectora d’Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial. Podeu consultar la llicència completa a: Licencia de Creative Commons
    Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional.

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACD , CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
MONOGRAFIA: L’ENSENYAMENT DE LES HUMANITATS: PERSPECTIVES DE FUTUR?
Professor titular d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya. Director del projecte Catalunya, laboratori d’Humanitats i del grup de recerca InteractuArt. Adreça electrònica: jcampas@uoc.edu

Professor titular d’Història a la Universitat Oberta de Catalunya. Actualment és director dels Estudis d’Arts i Humanitats. És membre del grup de recerca IdentiCat. Adreça electrònica: jfusters@uoc.edu 


S’ha dit sovint que si un monjo del segle XIV arribés, a través del temps, al nostre país, probablement quedaria astorat en veure els cotxes i avions, la televisió i els mòbils, els ordinadors i l’electricitat, el genoma humà i la realitat virtual...., però que segurament recuperaria la calma en entrar en una universitat de Lletres i retrobar-se amb el ritme, les pautes, els manuals i el sistema d’impartir docència.
Òbviament, els plans d’estudis de les nostres facultats d’Humanitats ja no estan basats en el trivi (gramàtica, dialèctica, retòrica) i en el quadrivi (aritmètica, música, geometria i astronomia), però sí en el model implantat al segle XIX i derivat de la Il·lustració.
El període de la història de les ciències inaugurat per Descartes i Galileu estava col·locat sota el signe de la simplificació i l’ordre. Si es demostrava que el món estava ordenat era més fàcil deduir l’existència d’un ordenador. Des del segle XVI, l’aproximació racionalista al coneixement es basava en les certeses que la ciència tenia com a objectiu construir, separant l’objecte del coneixement del subjecte que coneix, privilegiant el coneixement especialitzat, i traduint-ho tot a equacions i fórmules que governaven entitats quantificades. La natura, segons Galileu, era «un llibre escrit en caràcters matemàtics», i Descartes somniava en «una Física que fos tot geometria».