Temps d'Educació
1r semestre 2016
  • Consell editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Roser Boix (degana de la Facultat d'Educació); Gaspar Rosselló (vicerector de Política Acadèmica, Estudiants i Qualitat); Manel Viader (vicerector de Política Docent i Lingüística)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Lara Longares i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial. Podeu consultar la llicència completa a: Licencia de Creative Commons
    Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional.

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACD , CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Notes de lectura
Laura Rubio Serrano 


L’aprenentatge servei, i la seva extensa tradició a escala internacional, ha esde-vingut en les últimes dècades una opor-tunitat per a repensar la tasca que duen a terme les institucions educatives conjuntament amb entitats socials, altres agents socioeducatius i la societat en general. De fet, són múltiples les defini¬cions d’aprenentatge servei, però el que totes elles comparteixen és el fet de vincular els processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat amb la voluntat d’atendre i millorar les necessitats socials de l’entorn. Ben mirat, aviat s’intueix que l’essència de l’aprenentatge servei no és nova. Cal reconèixer que el seu origen es troba en la tradició pedagògica contemporània, així com també que en el moment educatiu actual esdevé especialment interessant i pertinent. Per tant, en els darrers anys, hem pogut observar la seva extensió en els diferents àmbits i nivells formatius, des dels centres educatives fins a les entitats socials i ONG, passant també per algunes administracions que han anat incorporant la proposta; de la mateixa manera, l’aprenentatge servei també s’ha anat obrint camí a les universitats del context espanyol.