La importància d'Ana Mae Barbosa en el panorama internacional de l'educació en arts queda patent quan revisem la seva trajectòria professional, un extens període vital que recorre més de cinc dècades i en el qual destaquen importants fites, com ara el fet d'haver presidit INSEA (International Society of Education through Art), així com la seva lluita constant per una trobada fructífera entre les diferents sensibilitats iberoamericanes, intentant unificar esforços de cara a promoure les arts en els programes curriculars de cada govern. Llegir aquest llibre suposa una immersió en les polítiques educatives que regeixen en la nostra àrea de coneixement. Barbosa ha construït aquest magnífic assaig teixint un discurs en què reclama el paper que correspon a les persones que han destacat en l'últim segle, vinculant els fets històrics a l'actualitat més urgent, de manera que també incideix en les picabaralles personals i les lluites in¬ter¬nes que poden ofegar les veus més interessants del panorama actual, criticant les polítiques de «terra cremada» d'aquells que s'obstinen a eliminar els èxits d’aquelles figures que ens van precedir. Curiosament, aquests grups esgrimeixen etiquetes de modernitat o postmoderni-tat per esborrar de la memòria el que ens pertany com a patrimoni.