Temps d'Educació
1r semestre 2016
  • Consell editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Roser Boix (degana de la Facultat d'Educació); Gaspar Rosselló (vicerector de Política Acadèmica, Estudiants i Qualitat); Manel Viader (vicerector de Política Docent i Lingüística)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Lara Longares i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial. Podeu consultar la llicència completa a: Licencia de Creative Commons
    Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional.

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACD , CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Reflexions i assaigs
Professor de Filosofia a l’institut d’educació secundària Rascanya i a la Universitat de València. S’ha especia-litzat en la filosofia italiana, en la línia d’Emanuele Severino, sobre qui va realitzar la tesi doctoral. Adreça electrònica: francescmorato@hotmail.com 


Fins i tot per part d'aquells que lamenten la situació, la crisi valenciana de la filosofia en l'educació, particularment en l'ensenyament secundari, no passa de ser una qüestió gremial. En la major part de casos, els implicats semblen animats, encara que rarament en siguen conscients, del supòsit que reclou el problema en assumpte de filòsofs, que s'arranjaria –això confiant amb la sinceritat dels solidaris– amb un retorn al trellat d'un ahir pròxim encara en la memòria de tothom. De fet, pense que no ha estat mai vençut l'optimisme de qui pensa que en un futur no massa llunyà, s'imposarà la sensatesa i les coses tornaran a ser més o menys com havien estat sempre.