La interdisciplinarietat és un concepte de moda, utilitzat amb profusió per incrementar l’interès per una producció artística. Se sustenta en el fet que les arts poden estar relacionades en el procés de creació i, sobretot, en el de contemplació, de manera que les virtuts expressives de cada disciplina artística contribueixen a una contemplació més intensa. En relació a la música, la interdisciplinarietat és una virtut congènita perquè, essent el procés acústic molt hermètic, el fet de recórrer a text, imatge, moviment, vestuari, etc., intensifica la comprensió del procés. En el present article es posa de relleu la interdisciplinarietat musical en la història, en el segle XX, moment de ple desenvolupament del fenomen, i en l’actualitat, en què és un recurs habitual de la creació musical.