L’article pretén ser una reflexió sobre l’educació a partir de la poesia. Tot i que aquesta disciplina pugui semblar molt allunyada de la pedagogia i que, fins i tot, molts mestres la considerin difícil i allunyada dels objectius curriculars, ningú pot negar que aporta una perspectiva diferent a la pedagogia. Davant dels reptes que la societat contemporània planteja a l’educació, la poesia, en el seu sentit més ampli, pot donar-hi respostes amb una formació integral de la persona que li permeti desenvolupar la creativitat, que l’ajudi a pensar críticament sobre la humanitat i el món en què viu, que la sensibilitzi estèticament, que la faci més solidària i que l’acompanyi en el procés d’autoconeixença que pot suposar el descobriment i control de les emocions. A partir de les paraules dels poetes, i més en concret d’un text de Joan Brossa sobre l’educació, aquest escrit vol contribuir modestament a la celebració dels cinquanta números de Temps d’Educació.