TEMPS DE MEMÒRIA
Jordi Pomés Vives
Resum
Joaquim Xirau i Pere Bosch-Gimpera foren els dos professors de la Universitat de Barcelona que més sobresortiren en la defensa i promoció de les profundes reformes modernitzadores que s’implantaren en aquest centre durant els anys 30 del segle XX. Xirau, amb una gran capacitat peda-gògica i humana per connectar amb els alumnes, destacà especialment per aconseguir la col·laboració de l’estament estudiantil en l’aplicació d’aquestes reformes, incloses les que feren d’aquesta Universitat un centre bilingüe i de convivència entre les cultures catalana i castellana. Xirau, no sense problemes, aconseguí tutelar la Federació Universitària Escolar (FUE), el sindicat estudiantil majoritari entre 1929 i principis de 1932. Aquest sindicat assumí aquest ideal de convi-vència cultural i col·laborà a implantar el model bilingüe quan s’instaurà la República. Però, a partir de 1932, el nacionalisme català començà a hegemonitzar l’espai sindical estudiantil i, tot propo-sant-se assolir una Universitat monolingüe, aconseguí dissoldre la FUE. No obstant això, no tingué prou força per canviar el model lingüístic. Per altra banda, Xirau mantingué un cercle molt fidel d’estudiants i exestudiants, molts dels quals continuaren la seva vinculació directa amb la Universi-tat a través del Seminari de Pedagogia i dels Instituts-Escola.
Paraules clau: Joaquim Xirau, Josep Xirau, Jordi Maragall, Ramon Sugranyes, Federació Universitària Escolar, Universitat de Barcelona, sindicalisme estudiantil, bilingüisme.
Recepció de l'original:
Acceptació de l'article: