Deia Ciceró, amb un punt d’auto-satisfacció notable, que la història era mestra de la vida. Dos mil anys després, Miquel Batllori, amb sagacitat intel·ligent, afirmava que era exactament el contrari: la vida és la mestra de la història. I certament els fets ens demostren, tossudament, que el jesuïta barceloní tenia tota la raó. La lectura, intensa, dolorosa i estremidora dels textos d’Encarnació Martorell i Gil sacseja el lector amb una força irrefrenable, evidenciant que la vida, l’experiència viscuda és la veritable mestra dels qui volen conèixer el passat, no només com a mer gaudi erudit, sinó com a eina transformadora del present i de l’esdevenidor.