Temps d'Educació
2n semestre 2023
  • Suport institucional:
  • Maria Rosa Buxarrais (directora de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Silvia Burset (degana de la Facultat d’Educació), Concepció Amat Miralles (vicerectora de Política Docent), Pilar Delgado Hito (vicerectora de Política Acadèmica i Qualitat) i Markus González Beilfuss (vicerector de Política d’Internacionalització)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Adjunt a direcció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Àngel Pascual (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Sofía Caballero i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    La revista es publica amb periodicitat semestral.

    Els originals són avaluats per dos experts externs a l’equip editorial experts en l’àrea de coneixement de la pedagogia, amb un sistema de revisió per parells i doble cec per tal d’assegurar l’anonimat d’autors i avaluadors. En el cas que es produeixi una disparitat de criteris en els dos informants, es demanarà una tercera avaluació a una persona externa a l’equip editorial. Un cop feta l’avaluació, l’autor rebrà la resposta de la direcció de la revista, tant si l’article ha estat rebutjat com si ha estat acceptat, i indicant-ne, si és el cas, els canvis necessaris i els suggeriments de millora que indiquen els informes, així com altres criteris editorials de la revista que calgui adaptar. El període de tramitació de l'avaluació no superarà els tres mesos. Si escau, l’autor podrà tornar a presentar l’original, que serà novament avaluat. Les seccions de Monografia, d’Estudis i Recerques i de Reflexions i Assaigs requereixen avaluació.

    La revista va destinada al públic interessat en la teoria i la praxi de la pedagogia, les ciències de l’educació i la formació en tots els àmbits i nivell, des d'un punt de vista reflexiu i científic.

    Els articles poden estar escrits en català, castellà, anglès, francès, portuguès i italià.

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Temps de memòria
Oriol Ponsatí-Murlà és doctor en Filosofia per la Universitat de Girona i professor de Filosofia Antiga i d’Història de la Ciència i la Cultura en aquesta mateixa universitat. Ha escrit una quarantena d’articles, llibres i capítols de llibre sobre filosofia antiga i història intel·lectual i cultural de la Catalunya contemporània, amb treballs sobre Joan Maragall, Joaquim Xirau, Prudenci i Aurora Bertrana, Jaume Vicens Vives, Josep Palau i Fabre, Gabriel Ferrater, Josep Ferrater Mora, Josep M. Corredor, i Joan Fuster. ORCID: 0000-0002-4804-0568. Adreça electrònica: oriol.ponsati@udg.edu 


El problema de l’orientació professional va constituir una de les principals ocupacions tant teòriques com pràctiques de Joan Roura-Parella fins al final de la seva estada com a catedràtic de l’Escola Normal de Las Palmas (1923-1930). Durant aquest període, la seva aproximació a la qüestió és de caràcter estrictament psicotècnic, com demostra el resum del curs que pronuncià al Círculo Mercantil de Las Palmas i que es publicà el 1930. Acabat aquest període, es trasllada a Berlín durant dos anys i allà rep el poderós influx, principalment, d’Eduard Spranger, que l’introdueix en les ciències de l’esperit. Aquesta influència tindrà un efecte transversal en el seu pensament i modificarà radicalment els seus interessos intel·lectuals. En aquest article analitzem com la qüestió de l’orientació professional reapareix a Tema y variaciones de la personalidad (1950), la seva obra més madura, entesa ja no com un problema d’adequació entre les capacitats de l’individu i la professió que ha de dur a terme, sinó en el marc d’una pedagogia i una antropologia culturalistes.