Alexandre Galí i Coll (1886-1969) és un clàssic del pensament pedagògic català, pioner en el treball per indicadors i referent dels corrents d’innovació pedagògica del nostre país. En el present article ens proposem establir quina és la relació que hi ha entre pedagogia i filosofia en el seu pensament. En dos llocs diferents de la seva obra, l’autor defensa aquestes dues tesis: 1/ Sense tècnica no hi ha pedagogia; i 2/ Sense filosofia no hi ha pedagogia. Però, què significa exactament aquesta segona afirmació? Dediquem el present estudi a respondre concretament aquesta pregunta. El que mostrarem és que, per a Galí, la missió de la pedagogia és –en un sentit que haurem d’aclarir– «salvar l’home» i, per aquesta raó, per a ell –com per a Hannah Arendt– no hi pot haver pedagogia sense un aclariment filosòfic de la condició humana.