Temps d'Educació
1r semestre 2020
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos, Judit Sabido, Patrícia Adan i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACÓ, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Monografia: Humanitats digitals i pedagogies culturals: mirades creuades als entorns educatius híbrids
David Mascarell Palau 


Resum
El següent article s’emmarca en els resultats de la tesi doctoral Les TIC en la formació universitària de mestres. El telèfon mòbil en la Didàctica de l’Expressió Plàstica a la Facultat de Magisteri de la Universitat de València (2017a), ofereix una visió polièdrica del telèfon mòbil. Dimensió, evolució, funció social i històrica, fins arribar a qüestionar les oportunitats que aporta aquest dispositiu en una vessant de caràcter educatiu i artístic, a través de l’aprenentatge en mobilitat. El nostre interès radica, des de la perspectiva de les arts visuals, en el treball mitjançant les imatges, oferint propostes alternatives de treball. S’exposa la teoria relativa al Mobile Learning, mostrant els beneficis que pot suposar l’aprenentatge mòbil i ubic als nostres dies. S’hi avaluen les oportunitats pedagògiques que cal fomentar a les aules del segle XXI per ser conseqüents amb la realitat social i tecnològica que ens envolta.
Paraules clau: Telèfon mòbil, educació, aprenentatge en mobilitat, imatges, arts visuals, magisteri.

Recepció de l'original: 21/11/2019
Acceptació de l'article: 06/03/2020