Temps d'Educació
2n semestre 2019
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos, Judit Sabido, Patrícia Adan i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACÓ, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Monografia: La formació inicial i el caràcter dels mestres
Teodor Mellen Vinagre 


Resum
Aquest treball es centra en un col·lectiu que s’està formant com a mestre; concretament analitza els estudiants del Grau d’Educació Primària de les universitats catalanes. Es presenten els resultats que s’obtenen quan se’ls pregunta per què volen ser mestres i com és un bon mestre. Es mostren també algunes consideracions rellevants per a la formació de mestres a la universitat d’avui. S’utilitza la metodologia quantitativa a través d’un qüestionari autoadministrat a una mostra representativa amb preguntes obertes i recodificades a posteriori. A partir de les investigacions de major incidència es construeixen tres categories principals. La primera és el mestre personal i autèntic, entenent per això el mestre que exerceix una influencia entre els seus estudiants pel seu caràcter o manera de ser; la segona és el mestre transmissor d’històries, referit al mestre que explica les lliçons d’una manera que difícilment s’oblida; i la tercera és el mestre motivador per l’aprenentatge, que fa referència a aquell mestre que organitza espais i moments en què l’alumnat aconsegueix aprendre amb certa facilitat i entusiasme. Aquesta evidència, justament amb d’altres que la complementen, permet oferir algunes consideracions útils per a la formació universitària dels futurs mestres.
Paraules clau: Formació universitària; Espai Europeu d'Educació Superior (EEES); grau d'educació primària; influència educativa.

Recepció de l'original: 14/03/2019
Acceptació de l'article: 04/09/2019