Temps d'Educació
1r semestre 2019
- Consell editorial: Xavier Triadó (director de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)
- Direcció: Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)
- Cap de Redacció: Enric Prats (Universitat de Barcelona)
- Compaginació i correcció de textos: Cristian Frutos, Judit Sabido, Patrícia Adan i Serveis Lingüístics de la UB
Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.
Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.
Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACÓ, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).
Dipòsit legal: B-23.289-2012
ISSN: 2014-7627
Monografia: Filosofia de l’educació cinquanta anys després del Maig del 68
Professora Titular de la Facultat Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport-Blanquerna. Universitat Ramon Llull. Doctora per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat Vicedegana de Relacions Internacionals i Recerca a la FPCCE-Blanquerna, de la URL, des de 1992 fins el 2003. El seu camp de recerca és la Filosofia de l’Educació i els problemes de la tradició en el món contemporani. Autora de Al filo del pasado (Herder Editorial, 2006), Sobre el olvido (Herder Editorial, 2012), Cenar con Diotima (Herder Editorial, 2018). Adreça electrònica: annaps@blanquerna.url.edu
Podem pensar la commemoració com un acte per recuperar la petjada del que hem mig oblidat. En aquest sentit suposa una repetició, una debilitat hermenèutica que burxa en cada acte simbòlic de retorn o d’invocació del passat. Per debilitat hermenèutica (Pagès, 2006) entenc una pèrdua de sentit que es produeix en el retorn a la mateixa qüestió al llarg del temps. «Invocar» fóra segurament una paraula més precisa per identificar aquest desplaçament de les veus perdudes del passat que no tornen mai amb la mateixa tonalitat o timbre originals. Per això cal matisar la pregunta cada vegada, des d’una hermenèutica que no tanqui horitzons sinó que els albiri més enllà. J.F. Lyotard anotà el terme «esdeveniment» com quelcom que la descripció dels fets no abasta. En aquest sentit, enceto la reflexió d’avui sentint-me més propera a la metaforologia o a la protohistòria de Blumenberg que no pas a la gadameriana «fusió d’horitzons».
< Torneu
