Monografia: Filosofia de l’educació cinquanta anys després del Maig del 68
Professora Titular de la Facultat Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport-Blanquerna. Universitat Ramon Llull. Doctora per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat Vicedegana de Relacions Internacionals i Recerca a la FPCCE-Blanquerna, de la URL, des de 1992 fins el 2003. El seu camp de recerca és la Filosofia de l’Educació i els problemes de la tradició en el món contemporani. Autora de Al filo del pasado (Herder Editorial, 2006), Sobre el olvido (Herder Editorial, 2012), Cenar con Diotima (Herder Editorial, 2018). Adreça electrònica: annaps@blanquerna.url.edu

Podem pensar la commemoració com un acte per recuperar la petjada del que hem mig oblidat. En aquest sentit suposa una repetició, una debilitat hermenèutica que burxa en cada acte simbòlic de retorn o d’invocació del passat. Per debilitat hermenèutica (Pagès, 2006) entenc una pèrdua de sentit que es produeix en el retorn a la mateixa qüestió al llarg del temps. «Invocar» fóra segurament una paraula més precisa per identificar aquest desplaçament de les veus perdudes del passat que no tornen mai amb la mateixa tonalitat o timbre originals. Per això cal matisar la pregunta cada vegada, des d’una hermenèutica que no tanqui horitzons sinó que els albiri més enllà. J.F. Lyotard anotà el terme «esdeveniment» com quelcom que la descripció dels fets no abasta. En aquest sentit, enceto la reflexió d’avui sentint-me més propera a la metaforologia o a la protohistòria de Blumenberg que no pas a la gadameriana «fusió d’horitzons».