Temps d'Educació
1r semestre 2019
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos, Judit Sabido, Patrícia Adan i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACÓ, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Monografia: Filosofia de l’educació cinquanta anys després del Maig del 68
Doctor en Pedagogia i educador social. Actualment és professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya. Ha desenvolupat la seva activitat professional en els serveis socials i el sistema de protecció a la infància i l’adolescència. Els seus àmbits d’investigació se centren en l’antropologia de l’educació i de la joventut, la formació d’educadors socials i el pensament crític. La seva darrera publicació és Políticas del sufrimiento y la vulnerabilidad (Icaria, 2018), un llibre coordinat junt amb Asun Pié. És coordinador del Laboratori d’Educació Social de la UOC. Adreça electrònica: jsolebla@uoc.edu 


Durant un temps vaig dedicar la meva recerca als estudis sobre la joventut. De fet, va marcar l’inici de la meva trajectòria acadèmica i m’acompanyaria fins a la realització de la meva tesi doctoral. Tot va començar en el primer any de la carrera quan el professor que impartia l’assignatura de Sociologia de l’Educació —i que acabaria esdevenint el meu director de tesi, el Dr. Enrique Fuentes, de la Universitat Rovira i Virgili, ja jubilat—, ens va demanar un treball en grup en el qual s’aprofundís sobre algun dels tòpics del pla docent de l’assignatura. El nostre grup vam escollir la joventut per parlar de la postmodernitat i la generació X. L’estudi de la postmodernitat estava molt de moda en aquella època. Alguns autors reivindicaven un pensament dèbil, que tindria els seus efectes en l’àmbit de la pedagogia . Pel que fa a la generació X, era l’etiqueta amb la qual es va classificar i definir la generació a la qual pertanyíem (la gent nascuda als anys setanta). Es tractava, per tant, de fer un treball que ens permetés comprendre la nostra pròpia joventut tenint en compte el context d’època marcat per la postmodernitat.