Temps d'Educació
1r semestre 2019
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos, Judit Sabido, Patrícia Adan i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACÓ, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Monografia: Filosofia de l’educació cinquanta anys després del Maig del 68
Roger Castellanos Corbera 


Resum
El concepte d’adoctrinament sovint s’ha tractat en contraposició a la defensa d’un model educatiu i mètode pedagògic determinats; és a dir, s’ha definit ex negativo, en relació amb una perspectiva normativa concreta. Això dificulta aproximar-nos a una discussió sobre el significat o els significants del que actualment definim a través del concepte d’adoctrinament, sense recolzar-nos normativament en la defensa del que definim com educació. L’objectiu d’aquest article, doncs, consisteix en tractar d’enfocar la discussió des d’un altre punt de vista, que no sigui l’estrictament normatiu, cosa que possibilitaria el fet de situar la tensió entre adoctrinament i educació en la dimensió de les relacions de poder. D’aquesta manera, la tesi central de Thomas Hobbes sobre la sobirania, de la qual es desprèn una relació amb l’educació dels subjectes del poder sobirà (dels súbdits o ciutadans), ens pot permetre situar la problemàtica filosòfica de l’adoctrinament en un marc d’anàlisi que no tingui per objecte respondre a la qüestió sobre com ha de ser l’educació i que en funció d’aquesta es defineixi què és l’adoctrinament; és a dir, que es qüestioni per què quan alguns parlen d’educació, d’altres parlen d’adoctrinament, i viceversa.
Paraules clau: Adoctrinament, filosofia de l’educació, sobirania, paradigma, significat, significant

Recepció de l'original: 23/01/2019
Acceptació de l'article: 27/03/2019