Temps d'Educació
1r semestre 2018
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos, Ana María Guillamón, Judit Sabido i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial. Podeu consultar la llicència completa a: Licencia de Creative Commons
    Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional.

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACD , CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Reflexions i assaigs
Margarida Llevadot Gonzàlez, Anna Pagès Santacana 


Resum
Sovint les polítiques culturals i educatives han aïllat lart de leducació escolar i viceversa, generant barreres en el procés daprenentatge i la seva dimensió creativa. En aquests casos, lescola es convertia en receptora dactivitats estandarditzades amb poc marge de participació i aprenentatge per part dalumnes i mestres. No obstant això, els projectes reeixits, per la seva elevada col·laboració en àmbits educatius i artístics, shan caracteritzat per un lideratge dalta intensitat i creativitat capaç dimpulsar un projecte obert i flexible que pogués integrar-se en la pràctica escolar. Lobjectiu daquest estudi consisteix a analitzar la relació entre el món educatiu i lartístic (Arts Integration) a partir del punt de vista de quatre impulsors de projectes clau considerats «bones pràctiques» pel seu entorn escolar i institucional. Es tracta danalitzar el seu discurs sobre com es va forjar la idea inicial, com han mantingut viva la inspiració creativa del projecte i de quina manera han organitzat i coordinat de manera sostenible i eficaç el treball en equip amb persones procedents de mons diferents. Aquest estudi ens aportarà algunes indicacions vàlides per evitar laïllament interinstitucional i per fomentar bones pràctiques dintegració de lart en educació.
Paraules clau: Art i educació, Arts Integration, lideratge educatiu, innovació pedagògica, projectes col·laboratius i en xarxa

Recepció de l'original: 20/04/2018
Acceptació de l'article: 15/05/2018