Temps d'Educació
1r semestre 2018
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos, Ana María Guillamón, Judit Sabido i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial. Podeu consultar la llicència completa a: Licencia de Creative Commons
    Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional.

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACD , CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Estudis i recerques
Professor titular de Sociologia de lEducació a la Facultat dEducació, Traducció i Ciències Humanes. Universitat
de Vic-UCC (Universitat Central de Catalunya) i Honorary Senior Researcher al Institute of Education (University College London). Ha fet recerca sobre polítiques educatives (locals) governança escolar, democràcia i commons socialització familiar relacions família-escola-èxit acadèmic i desigualtats i sociologia de la religió. ORCID: 0000-0001-8526-9997. Adreça electrònica: jordi.collet@uvic.cat


Professor titular d’Estadística a la Facultat d’Empresa i Comunicació. Universitat de Vic-UCC (Universitat Central de Catalunya). Research Fellow a l’INRS (Canadà). Ha fet recerca sobre segregació residencial, desigualtat de rendes, estadística i econometria espacial i cures pal·liatives. ORCID: 0000-0002-8400-5487.
Adreça electrònica: martori@uvic.cat 


La desafecció escolar, el fracàs escolar o l’abandonament escolar prematur segueixen estant, malgrat els molts esforços en les darreres dècades, al centre de les preocupacions de les nostres societats europees. El somni d’una autèntica escolarització equitativa i inclusiva en el seu accés, en els seus processos i en els seus resultats per a tot l’alumnat (Demeuse i Baye, 2005) és encara lluny de fer-se realitat (Dyson i Squires, 2016). Des dels anys seixanta, han estat centenars les recerques que han aportat dades molt rellevants sobre com els capitals educatius i econòmics dels progenitors (Bourdieu, 1997), el nivell de segregació escolar (Vincent i Ball, 2006) o les expectatives docents (Rosenthal i Jacobson, 1968) entre d’altres, faciliten la reproducció de desigualtats socials existents a l’escola. Tot plegat, fent que de manera molt significativa, els capitals familiars siguin encara avui, uns grans predictors del nivell d’èxit o fracàs escolar (OCDE, 2015). Així, si bé tenim robustes evidències al voltant de què passa al sistema educatiu formal com a espai de reproducció de desigualtats socials, també és cert que no han estat tant nombroses les recerques que s’han interrogat per com es donen, de manera concreta, quotidiana i precisa aquests processos de (re)producció de desigualtats a l’escola. Així, per una banda, les recerques que analitzen els inputs i els outputs escolars certifiquen aquesta dificultat per part de l’escola de revertir desigualtats familiars d’origen. Però per l’altra, tenim encara poques eines que ens indiquin com i de quina manera aquestes desigualtats es (re)produeixen en el dia a dia escolar i, amb això, com poden ser combatudes de manera eficaç. Sens dubte, aquesta va ser la principal aportació de Basil Bernstein a la sociologia de l’educació de la segona meitat del segle XX. Ja que es va preocupar durant quatre dècades d’obrir la caixa negra de l’escola en el marc de la seva recerca sobre com es dona la transmissió cultural i la socialització de les noves generacions. Per a Bernstein, l’objectiu era comprendre com allò macro (desigualtats, relacions de poder, dinàmiques de control) s’esdevenien de manera concreta i precisa en el dia a dia de l’escola (sociologia de la pedagogia), bo i (re)produint alhora les desigualtats prèvies i les identitats dels infants.