Temps d'Educació
1r semestre 2018
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos, Ana María Guillamón, Judit Sabido i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial. Podeu consultar la llicència completa a: Licencia de Creative Commons
    Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional.

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACD , CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Monografia: Europa i el cristianisme: 500 anys del luteranisme [[](]1517-2017)
Víctor Hernández Ramírez 


Resum
Aquest article revisa el significat de la teologia luterana en el context de l’època en què va sorgir el protestantisme, ara fa cinc-cents anys, quan arrel de la reforma es va originar la diversificació de la Cristiandat. S’insisteix en què la troballa evangèlica de Luter radica en una teologia de la creu, que modifica substancialment el lloc de trobada entre Déu i l’ésser humà. També es fixa l’atenció en els efectes de la reforma protestant que per a alguns autors com Charles Taylor ha estat la causant de l’era secular. Igualment, es passa revista a la significació de Luter per a la Modernitat i, molt especialment, per a Nietzsche, fill d’un pastor evangèlic. Finalment, es constata l’estranyesa de Luter pel món actual, una realitat altament secularitzada en què la vigència de Crist –el crucificat– va remetent fins al punt de produir-se una interrupció de la seva presència en la vida del món.
Paraules clau: Reforma, Luter, cristianisme, modernitat, història de la pedagogia, teologia de l’educació

Recepció de l'original: 08/11/2017
Acceptació de l'article: 05/02/2018