Temps d'Educació
1r semestre 2018
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos, Ana María Guillamón, Judit Sabido i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial. Podeu consultar la llicència completa a: Licencia de Creative Commons
    Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional.

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACD , CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Monografia: Europa i el cristianisme: 500 anys del luteranisme [[](]1517-2017)
Doctor en filosofia i llicenciat en ciències polítiques. Ha treballat en l’àmbit de la filosofia moderna i contemporània. Actualment és director de l’Àrea d’humanitats i ciències socials de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de la Universitat Ramon Llull. Aquest text correspon a la conferència que l’autor va impartir el 27 d’abril de 2017 en el Seminari «L’humanisme en la reconstrucció d’Europa: acollida i acompanyament als nous nouvinguts en educació» que va organitzar el centre Edith Stein i el GREPPS (Grup de Recerca en Pensament Pedagògic i Social) dins del projecte «Pensament pedagògic i discursos educatius en la construcció europea. Cent any després de la Gran Guerra, entre el passat i el present». Adreça electrònica: ignasibs@blanquerna.url.edu 


Hi ha una qüestió prèvia a l’intent de parlar de la construcció d’Europa que em sembla important de destacar. Em refereixo a la pregunta mateixa per allò que és Europa. A la pregunta per la seva identitat, per allò que compartim les diferents nacions europees a allò que, en definitiva, ens permet parlar d’Europa. Metodològicament ens pot ser útil abordar aquesta qüestió per tal de comprendre quina és la contribució de l’humanisme a la construcció d’Europa, quin paper ha tingut i quines contradiccions ha originat.

A ningú se li escapa que aquesta no és per a res una qüestió fàcil. Tots sabem com és de complicat parlar duna mateixa identitat entre països tan distants i tan diferents com Rússia i Portugal o Grècia i Suècia o Sèrbia i Dinamarca. Són països amb llengües, històries, mentalitats i cultures molt distants. I això per motius diversos i molt complicats. I tanmateix és innegable que tots els països que he esmentat són països europeus.