Temps d'Educació
2n semestre 2017
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Ciències de l’Educació), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos, Judit Sabido i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial. Podeu consultar la llicència completa a: Licencia de Creative Commons
    Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional.

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACD , CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Reflexions i assaigs
Àngel Pascual Martín 


Resum
El 1936 Robert Maynard Hutchins publicava The Higher Learning in America amb la voluntat de justificar un programa de reformes per la universitat americana que pogués sobreposar-se a la confusió existent sobre la missió de l’educació superior. El programa, que es desplegà durant la Presidència de Hutchins a la Universitat de Chicago (1929-1950), concentrava l’esperit del General Education Movement, un moviment per la renovació de l’educació liberal que s’havia anat forjant contra les innovacions a què s’hauria sotmès l’educació des de finals del segle XIX, i de les que en bona part n’era responsable l’obra de John Dewey i de la Progressive School. Al seu temps, com demostra Democracy and Education (1916) entre d’altres, Dewey hauria posat en entredit els principis de l’educació liberal per antidemocràtics, il·liberals, científicament superats i socialment improductius, i els hauria considerat un dels principals esculls per la reconstrucció progressista de l’educació i la societat. A la publicació de The Higher Learning in America, la recepció crítica de Dewey provocà un debat públic entre els dos personatges, que, simplificant, farien figura de l’escola progressista i l’escola tradicional un debat que es concentrà bàsicament en el que Dewey vindria a interpretar com el problema fonamental de l’educació: com accedeix l’home a conèixer, quins són els principis en què descansa aquest coneixement i quin lligam s’estableix entre el coneixement i la vida pràctica.
Paraules clau: Dewey, Hutchins, educació liberal, Formació Professional, universitat, experiència, intel·lecte

Recepció de l'original: 09/02/2017
Acceptació de l'article: 27/03/2017