Temps d'Educació
2n semestre 2016
  • Consell editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Roser Boix (degana de la Facultat d'Educació); Alba Ambròs Pallarés (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència); Lola Sánchez Aguilera (vicerectora d’Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial. Podeu consultar la llicència completa a: Licencia de Creative Commons
    Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional.

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACD , CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
MONOGRAFIA: L’ENSENYAMENT DE LES HUMANITATS: PERSPECTIVES DE FUTUR?
Professora titular de Llengua i Literatura Catalana. Degana de la Facultat d’Humanitats de la Universitat Internacional de Catalunya. Investigadora i coordinadora del Grup de recerca Medic-HUM: Una visió huma-nística del dolor. Adreça electrònica: tvalles@uic.es 


A l’hora de posar en blanc sobre negre el que pot aportar avui dia la formació universitària en humanitats, convé defugir tant l’idealisme com el pragmatisme utilitarista. El primer podria portar a valorar únicament la formació humanística per la seva capacitat de generar un gaudiment intel·lectual i estètic personal. Aquesta capacitat és sens dubte una gran riquesa, però no és l’única i, mal entesa, podria relegar els estudis humanístics a l’àmbit de l’entreteniment, les aficions i fal·leres personals. Les humanitats són això i molt més. Per altra part, una visió pragmàtica unilateral podria limitar el valor de la formació acadèmica a la seva contribució a millorar l’ocupabilitat dels alumnes. Segons això, podria semblar que estudiar humanitats no és una bona opció, perquè no es troba en les primeres posicions de les estadístiques sobre les carreres amb més demanda laboral. Cal dir que aquesta visió peca de simplista i ignora factors molt rellevants a l’hora de posar els fonaments d’una trajectòria professional, com ara la motivació i els talents de cada alumne.
En definitiva, totes dues perspectives són parcials i reduccionistes. L’aportació que representa una formació universitària no resideix exclusivament ni en el gaudiment individual, ni en la funció professionalitzadora. Focalitzar-se en un d’aquests factors dóna una visió deformada —pròpia d’un individualisme empobridor— de la riquesa dels estudis universitaris. Les humanitats tenen la profunda bellesa i utilitat d’allò que podria semblar inútil, però que ens ensenya a viure.