Temps d'Educació
1r semestre 2016
  • Consell editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Roser Boix (degana de la Facultat d'Educació); Gaspar Rosselló (vicerector de Política Acadèmica, Estudiants i Qualitat); Manel Viader (vicerector de Política Docent i Lingüística)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Lara Longares i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial. Podeu consultar la llicència completa a: Licencia de Creative Commons
    Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional.

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACD , CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Reflexions i assaigs
Doctor en Filosofía por la Universidad de Barcelona. Miembro colaborador del Grupo SARX (Universitat Internacional de Catalunya). Este trabajo se inscribe entre los resultados de la investigación del grupo SARX (Grup de recerca en antropologia de la corporalitat) 2014 SGR 835 (Universitat Internacional de Catalunya). Dirección electrónica: marticuriel@gmail.com 


Buena parte de la filosofía postmoderna, por influencia del post-estructuralismo de Foucault, critica el lenguaje en tanto tecnología de poder que permite al ser humano ejercer su dominio antropocéntrico. El lenguaje delimita a través de fronteras arbitrarias y manipuladoras el dominio del ser humano sobre el cosmos. Entre las más importantes delimitaciones arbitrarias, según esta sensibilidad postmoderna, se encuentra la diferenciación entre animal y ser humano (Derrida, 2008), que es antesala de la diferenciación entre normalidad y monstruosidad, tomada ésta –preferentemente– en sentido corpóreo. Por eso, reparar en la arbitrariedad de lo que se considera «normal», y deshacer las relaciones de poder que establece el lenguaje acerca de lo que declara como cuerpo monstruoso, parece una tarea de especial importancia en la filosofía postmoderna, e ineludible en el terreno de la pedagogía de la diferencia.