En aquest article intentarem apropar-nos a la música com a eina de cohesió social, parant atenció a un aclariment conceptual que ens ajudi a entendre aquesta particularitat del fet musical tan estretament lligada als seus efectes socials. Tot seguit, farem un breu recorregut per la fonamentació teòrica i empírica que sustenta aquests beneficis de les experiències musicals, i aterrarem en diverses experiències, de les més llunyanes a les més properes, on aquest impacte més enllà de la música és ben palès. Finalment, detallarem dos projectes musicals, ben coneguts per les autores, i amb una llarga trajectòria, en què un dels objectius, des dels seus orígens, ha estat aconseguir una millora de la cohesió social des de l’ensenyament musical. Les evidències fins al dia d’avui no deixen lloc a plantejar dubtes quant a l’assoliment d’aquest objectiu.