Temps d'Educació
1r semestre 2016
  • Consell editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Roser Boix (degana de la Facultat d'Educació); Gaspar Rosselló (vicerector de Política Acadèmica, Estudiants i Qualitat); Manel Viader (vicerector de Política Docent i Lingüística)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Lara Longares i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial. Podeu consultar la llicència completa a: Licencia de Creative Commons
    Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional.

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACD , CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Dossier. Música, societat i educació al segle XXI
Olga Gonzàlez Mediel, Núria Sempere, i Georgina Rovira 


Resum
En aquest article intentarem apropar-nos a la música com a eina de cohesió social, parant atenció a un aclariment conceptual que ens ajudi a entendre aquesta particularitat del fet musical tan estretament lligada als seus efectes socials. Tot seguit, farem un breu recorregut per la fonamentació teòrica i empírica que sustenta aquests beneficis de les experiències musicals, i aterrarem en diverses experiències, de les més llunyanes a les més properes, on aquest impacte més enllà de la música és ben palès. Finalment, detallarem dos projectes musicals, ben coneguts per les autores, i amb una llarga trajectòria, en què un dels objectius, des dels seus orígens, ha estat aconseguir una millora de la cohesió social des de l’ensenyament musical. Les evidències fins al dia d’avui no deixen lloc a plantejar dubtes quant a l’assoliment d’aquest objectiu.
Paraules clau: educació musical, cohesió social, projectes socioeducatius, integració, inclusió, interculturalitat

Recepció de l'original: 15/04/2016
Acceptació de l'article: 17/06/2016