Temps d'Educació
1r semestre 2016
  • Consell editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Roser Boix (degana de la Facultat d'Educació); Gaspar Rosselló (vicerector de Política Acadèmica, Estudiants i Qualitat); Manel Viader (vicerector de Política Docent i Lingüística)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Lara Longares i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial. Podeu consultar la llicència completa a: Licencia de Creative Commons
    Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional.

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACD , CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Monografia. 'Temps d'Educació', cinquanta números (1989-2016)
Antoni Tort i Bardolet 


Resum
Els cinquanta números de Temps d’Educació són un motiu per a repensar el sentit de la reflexió pedagògica, avui. Com ho són el set-cents anys de la mort de Ramon Llull o els cent anys de la publicació de Democràcia i Educació de John Dewey. Els canvis socials, culturals i econòmics modifiquen parcialment les funcions, les finalitats i el funcionament de les institucions educatives. Davant d’aquest fet, inherent a la pròpia història d’aquestes institucions, de l’escola a la universitat, es fa necessari que la reflexió i l’acció pedagògiques afrontin les noves pressions que afecten la vida acadèmica des de l’assumpció d’una autonomia intel•lectual que permetin interpretar els mecanismes que condicionen l’educació contemporània i que aportin un coneixement que ajudi a millorar-la.
Paraules clau: anàlisi institucional, autonomia intel•lectual, reinstitucionalització, canvi social, vida acadèmica, camps recontextualitzadors

Recepció de l'original: 14/01/2016
Acceptació de l'article: 29/02/2016