Temps d'Educació
2n semestre 2015
  • Consell editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Roser Boix (degana de la Facultat d'Educació); Gaspar Rosselló (vicerector de Política Acadèmica, Estudiants i Qualitat); Manel Viader (vicerector de Política Docent i Lingüística)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Lara Longares i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial. Podeu consultar la llicència completa a: Licencia de Creative Commons
    Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional.

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACD , CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Reflexions
Enric Prats:Professor del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de Barcelona. S’ha especialitzat en el camp de la pedagogia internacional i de la prospectiva educativa. Entre les publicacions més recents destaca L’educació, una qüestió d’estat (2013) i Teorizando en educación (2015). Membre del GREM (Grup de Recerca en Educació Moral). Adreça electrònica: enricprats@ub.edu
Conrad Vilanou Torrano:Professor del Departament de Teoria i Història de la Universitat de Barcelona. S’ha especialitzat en la història conceptual i en l’estudi dels discursos pedagògics. Membre del GREPPS (Grup de Recerca en Pensament Pedagògic i Social). Adreça electrònica: cvilanou@ub.edu 


No descobrirem a aquestes alçades la polifacètica personalitat d’algú com Curzio Malaparte (1898-1957), originari de Prato –la Manchester italiana–, població a tocar de Florència, capital cultural del país transalpí en molts anys. Fill de pare saxó i mare llombarda, progenitors de qui va renegar tota la vida –potser menys de la mare, que l’acompanyaria en els seus exilis recurrents–, el canvi de nom –nascut Kurt Erich Suckert– reivindica el seu arrelament toscà. Probablement per això, Malaparte sempre es va sentir a prop de França i allunyat d’Alemanya, a la qual va censurar la crueltat que es deriva de la seva concepció metafísica de la vida. Al capdavall, el nihilisme alemany prové del cristianisme i de la filosofia, que sumats confereixen aquest rerefons metafísic.