Temps d'Educació
2n semestre 2015
  • Consell editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Roser Boix (degana de la Facultat d'Educació); Gaspar Rosselló (vicerector de Política Acadèmica, Estudiants i Qualitat); Manel Viader (vicerector de Política Docent i Lingüística)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Lara Longares i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial. Podeu consultar la llicència completa a: Licencia de Creative Commons
    Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional.

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACD , CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), DOAJ (Open Access), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Dossier
Jordi Brasó 


Resum
A Catalunya, amb l’Escola Nova, l’ús pedagògic del joc pren molta rellevància. Els mestres catalans el tindran molt en compte en els seus projectes educatius. L’estudi té per objecte l’ús del joc per un d’aquests pedagogs: Pere Vergés, el qual l’utilitzarà a l’Escola del Mar de la Barceloneta i a les colònies de Vilamar de Calafell com a recurs per a la formació del jovent. L’anàlisi hermenèutica permet comprovar que en el model de Vergés es constaten uns ideals provinents de les public schools angleses. El pedagog català tracta els jocs motrius, però també, com a característica específica del seu ideal, utilitza els escacs com un element més de la vida social a l’escola, útil per a la formació dels futurs ciutadans. El joc es practicarà també a altres centres educatius de Catalunya, i el seu tractament serà un reflex de les polítiques innovadores i de qualitat que hi hagué a Catalunya en aquests inicis del segle XX.
Paraules clau: competició, escacs, escola catalana, Escola del Mar, Escola Nova, jocs organitzats, Pere Vergés, Thomas Arnold

Recepció de l'original: 15/09/2014
Acceptació de l'article: 23/07/2015