El dia 8 de maig de 1914 –fa poc més d’un segle– es va posar en marxa l’Escola del Bosc, a Montjuïc, una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona per tal de millorar la salut dels infants i que –a la llarga– va esdevenir una referència inexcusable del moviment de la renovació pedagògica. Es van obrir dues seccions, una de nois i una altra de noies, situant-se Rosa Sensat i Vilà (1873-1961) al capdavant de la segona. De fet, allà –a l’Escola del Bosc, una escola a l’aire lliure– Rosa Sensat va desenvolupar el seu assaig pedagògic més genuí, sobre la base dels principis pedagògics del naturalisme i del vitalisme que donava un gran protagonisme al desenvolupament físic, intel•lectual i social dels infants.
Al seu torn, l’any 1922 va obrir a la platja de la Barceloneta l’Escola del Mar, que va dirigir Pere Vergés i Farrés (1896-1970), fins que al 1938 –en plena Guerra Civil– les bombes de l’aviació italiana que queien sobre la ciutat Comtal van posar fi d’una manera traumàtica a aquella experiència pedagògica. És ben sabut que en tractar-se d’una construcció de fusta, l’Escola del Mar –situada arran de mar i a tocar de les instal•lacions portuàries– va ser destruïda per les flames de la barbàrie. Per bé que l’Escola Mar va continuar la seva trajectòria en altres indrets, mai més va tornar a ser el que va significar per la ciutat de Barcelona –i per extensió, per la pedagogia catalana– durant aquells setze anys d’intensa vida que van afavorir no només l’escolarització dels infants barcelonins sinó també –i no menys important– el seu creixement psicofísic, atès que la salut constituïa un objectiu de primer ordre.