Introducció

Quan anem al cinema, quan seiem al sofà davant del televisor, o quan anem a un teatre d’òpera, els verbs que fem servir per parlar d’aquestes accions són veure o mirar; anem a veure una pel·lícula, anem a mirar la tele o anem a veure una òpera. És a dir, que quan en parlem, hi fem refe-rència deixant de banda l’escolta, que també hi és present. Aquest ús del llen-guatge col·loquial per referir-se als fenò-mens audiovisuals és un clar exemple de com en l’actualitat el missatge visual predomina sobre l’auditiu. Aquest feno-men, fins i tot, té nom propi: és el que el Dr. Radigales anomena videosfera. Fa unes dècades, el compositor M. Chion emprà el concepte audiovisió per referir-se a la percepció que s’activa en qualse-vol audiovisual, en el qual la imatge que veiem és el nucli de la nostra atenció i el so aporta en tot moment informacions, efectes i significats que modifiquen la imatge mental que en representem. Aquesta definició és clau per apreciar clarament que la música i els sons en els audiovisuals tenen més poder del que aparentment sembla; i és en això on hi ha la importància del llibre que tenim entre mans, el qual aportarà al lector elements i recursos sobre com escoltar i analitzar els diferents gèneres audiovisuals de forma holística, és a dir, percebent la imatge juntament amb el so.