Temps d'Educació
1r semestre 2014
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la Facultat de Pedagogia); Albert Batalla (degà de la Facultat de Formació del Professorat); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Manel Viader (vicerector de Política Docent)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scientique et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Estudis i recerques
Universitat de València 


Presentació

L'ús de les imatges com a mecanisme educatiu de caire social i cultural té referents que provenen de camps tan variats com l'educació en mitjans (Chung, 2007; Fedorov, 2013; Moritz, 2003), la història (Navarro, 2011), l'estètica (Errázuriz, 2006), la semiòtica (Barthes, 1982), la didàctica (Ambrós i Breu, 2007), l'educació artística (Freedman, 1994; Duncum, 2002; Hernández, 2007), la pedagogia social (Talburt i Steinberg, 2005), l'antropologia (Godelier, 2010), l'art (Aliaga, 2004) o la sociologia (Briggs i Burke, 2002). Ens interessa remarcar aquells treballs que insisteixen a provocar un esperit crític entre els públics, especialment quan es tracta de formar l'alumnat de tots els cicles educatius. Walter Benjamin destapa el poder polític de les imatges i es converteix així en un dels màxims exponents històrics del que significa reflexionar críticament des de la filosofia i el marxisme en relació amb la incidència social que produeix el discurs fílmic (Benjamin, 1983). D'altra banda, la lluita pels drets de la diversitat sexual s'ha convertit actualment en un significatiu exponent del canvi cap a un major respecte pels drets de les minories i de la diferència, amb una sèrie de camins discursius que provenen de Judith Butler (2002) i que han estat ampliats pels esforços que s'han realitzat des de la teoria queer i les accions a favor d'una reinterpretació dels factors identitaris.
Les arts i l'educació artística no poden romandre alienes a aquests avenços socials, a una realitat que evoluciona i s'expandeix amb rapidesa a nivell internacional. Plantegem una major incidència de l'educació artística en els territoris culturals, socials i polítics (Even-Zohar, 1990). Aquesta és la millor manera d'enfrontar-se a una realitat can¬viant, imprimint un al·licient pedagògic des de la identitat i des de la llibertat dels individus, animant els col·lectius minoritaris o minoritzats a decidir les seves pròpies opcions de vida. La visibilització de les relacions entre parelles del mateix sexe és un dret que podem i devem exercir, tot respectant les persones en base als seus drets. Alguns països ja han adequat les seves legislacions a les noves realitats; però no perdem de vista que encara caldrà lluitar per aconseguir la universalització d'aquest dret (hi ha països on encara existeix la pena de mort per a les relacions homosexuals), tenint en compte que fins i tot en els llocs on la legislació ha avançat en positiu, perduren les pressions que s'exerceixen sobre els col·lectius més febles, especialment entre els més joves i entre les classes socials més desafavorides.