Temps d'Educació
1r semestre 2014
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la Facultat de Pedagogia); Albert Batalla (degà de la Facultat de Formació del Professorat); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Manel Viader (vicerector de Política Docent)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scientique et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Dossier. Sobre els orígens de la modernitat pedagògica: Montaigne, Descartes i Rousseau
Universitat de les Illes Balears 


Introducció
Amb l'objectiu de mostrar que educació i Filosofia estan lligades de tal manera (però no només d'aquesta manera) que l'activitat filosòfica comporta una proposta de forma de vida, proposta que és també, una proposta educativa, i alhora d'avaluar, en aquest sentit, l'actualitat de les propostes de Montaigne i Descartes, situades a l'inici del pensament modern, partirem de considerar la Filosofia com una forma de vida, concepció de la Filosofia que prové del món grec, i que ha estat recuperada per autors tan diversos com Pierre Hadot o Michel Foucault. El que defens aquí és que les propostes filosòfiques de Montaigne i Descartes són totes dues propostes de forma de vida, i són totes dues modernes. Aquest plantejament ha de vèncer alguns dubtes. Per a alguns, no és clar que Montaigne sigui filòsof modern, ni tan sols que sigui filòsof. Per a molts, tampoc no és clar que puguem considerar la Filosofia de Descartes com una proposta de forma de vida. Per resoldre aquests dubtes, anirem per parts.
En primer lloc, abordaré breument la qüestió de la Filosofia de Montaigne, per mostrar que els Assaigs poden ser considerats com un llibre de Filosofia, si entenem aquesta com a proposta de forma de vida, com a aprenentatge de com s'ha de viure. En segon lloc, mostraré que la Filosofia de Montaigne, malgrat sostingui una idea de Filosofia pròpia de la Filosofia antiga, s'esdevé dintre de la problemàtica pròpia de la Filosofia moderna. En tercer lloc, abordaré la Filosofia de Descartes incidint en la relació entre la teoria cartesiana i la praxi a la que està lligada, per tal de mostrar que en la Filosofia de Descartes també hi trobam una proposta de forma de vida, i que aquesta passa, així mateix, per un procés educatiu, per ensenyar i aprendre. Finalment, procediré a comparar les propostes de Montaigne i Descartes, i defensaré que, malgrat les diferències, ens trobam amb projectes moderns que, quan s'apliquen a la vida, no són tan diferents com inicialment semblaria.