En aquest article l'autor reflexiona, des d'un punt de vista antropològic, per què els humans fem música, aspecte que es converteix en clau de volta per tal de dilucidar com i per què l'ensenyem. Des d'aquesta perspectiva, l'educació musical implica tot l'ésser humà atès que incideix en la seva manera de viure, alhora que facilita la comprensió i autocomprensió humanes. Si educar vol dir trobar sentit a la vida, la música té molt a dir en aquesta direcció. Es tracta, en definitiva, d'una reflexió –a mig camí entre l'antropologia i la musicologia, entre la filosofia i l'art– i que afecta molt directament a l'educació, des de la doble vessant teorètica i pràctica. A més, l'autor té ben present en el seu plantejament les recents aportacions de la neurociència que complementen les consideracions clàssiques, que parteixen de la fórmula pedagògica platònica que descansa sobre la gimnàstica pel cos i la música per l'ànima.