En l'oblit s'enfonsa el que resulta contradictori i estrany del record. L'experiència del record i de l'oblit afecta a cada persona, i en cada moment i situació, de manera diferent, per la qual cosa resulta impossible parlar-ne de forma genèrica atès que el patiment, la pèrdua i el dolor no són realitats que puguin ser abastables si no és a partir dels concrets. I la prolongació del pas del temps en aquesta experiència, comporta, al seu torn, que un mateix fet pugui afectar de manera diversa a les diferents generacions implicades. Així, el record se'ns posa al davant com un estrany ineludible que, en un intent de defugir-lo, sotmetem a l'impossible oblit. I l'oblit opera com un mecanisme de selecció d'allò que resulta essencial per a una persona, a ben segur que diferent del que s'experimenta com a essencial per a una altra. Tant sols quan som capaços de travessar la frontera entre l'abans i el després és quan podem d'instal·lar-nos en l'ara del present i trobar l'autèntic oblit que, per a cadascú de nosaltres, valdrà com a veritat.