Temps d'Educació
1r semestre 2013
  • Consell Editorial:
    • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la Facultat de Pedagogia); Albert Batalla (degà de la Facultat de Formació del Professorat); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Teresa Anguera (vicerectora de Política Docent i Cientíca)

  • Direcció:
    • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
    • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scientique et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Monografia. Fragments d'història cultural per a una composició pedagògica: propostes per pensar l'experiència educativa
El geni i la condició imprescindible de l'escola: el pas de Pierino da Gamba per Portugal (1948-1950)
Ana Luísa Paz 


Resum
Durant el període 1948-1950 el mestre Pierino Gamba (nascut el 1936) va oferir a Portugal concerts en vàries ciutats. L'objectiu de l'autora en aquest article és recuperar el debat que es va generar al voltant d'aquesta figura de «geni», publicat a la premsa periòdica i en algunes monografies, a fi d'entendre com l'ensenyament musical va passar a veure's des d'una perspectiva que fusionava l'ideal romàntic (que només depèn del talent) i el modern (que manca d'una supervisió pedopsiquiàtrica), des de la qual es va reconfigurar l'estatut del músic a Portugal i va reinscriure –paradoxalment– l'escola de música.
Paraules clau: geni, història de vida, ensenyament artístic de música

Recepció de l'original: 06/06/2012
Acceptació de l'article: 20/03/2013