Temps d'Educació
2n semestre 2012
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la Facultat de Pedagogia); Albert Batalla (degà de la Facultat de Formació del Professorat); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Teresa Anguera (vicerectora de Política Docent i Cientíca)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scientique et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Educació superior
Olatz López-Fernández
Universitat de Barcelona 


El concepte ‘dossier’ i ‘dossier electrònic’ en l’àmbit educatiu
El concepte dossier educatiu (dossier o carpeta d'aprenentatge) fa més de quatre dècades que es troba consolidat en l'entorn acadèmic i en la bibliografia científica de l'àmbit educatiu internacional. Fa referència habitualment a una col·lecció sistemàtica d'evidències del treball de l'estudiant, que permeten tant la recollida del material que genera al llarg d'un període educatiu, com l'avaluació dels aprenentatges que fa durant aquest període. El seu propòsit educatiu sol ser doble: 1) crear a tall de repositori un espai en què, d'una manera estructurada, s'organitzin les produccions de l'estudiant, i 2) avaluar el progrés (avaluació formativa) i els assoliments (avaluació sumativa) de l'alumnat durant la seva etapa de formació (formal o no formal), amb la finalitat de regular-ne i gestionar-ne el procés d'aprenentatge.
El terme dossier electrònic té una consolidació més recent, tot just farà dues dècades que el seu ús s'ha estès a la comunitat científica educativa, arran de la introducció de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en l'àmbit educatiu. En principi, es diferencia del dossier tradicional en format paper perquè ha estat dissenyat per ser utilitzat en un entorn electrònic, que sol ser en l'actualitat un sistema basat en web, reconegut també com a dossier electrònic, dossier digital, dossier basat en web o, fins i tot, dossier virtual. No obstant això, les diferències són més profundes, ja que no només es refereixen al component tecnològic de l'eina, sinó també a la metodologia subjacent.