Una pedagogia oberta al món que projecta una educació en els drets i el desenvolupament humà en contextos de democràcia i ciutadania planetària és l'eix de reflexió que articula els continguts d'aquest escrit. L'aproximació als estudis impulsats per la Unesco en la segona meitat del segle XX a l'entorn de l'estat de l'educació i els seus reptes de futur, permet desvelar quines són les realitats i experiències formatives que es viuen, i projectar quines haurien de ser les finalitats ètiques de les polítiques i de les pràctiques educatives per al segle XXI. S'inicia l'article amb la presentació d'un dels informes més recents, l'aportació d'Edgar Morin. La mirada al passat, al treball realitzat per Philip H. Coombs, posa de manifest l'expansió de l'educació després de la Segona Guerra Mundial i alhora la pervivència de les desigualtats, contradiccions que demanen una renovació per garantir la universalitat del dret a l'educació. Posteriorment, l'informe d'Edgar Faure proposa una educació viscuda per a tothom i orientada al desenvolupament de la societat i realització de les persones. Per últim, la Comissió coordinada per Jacques Delors (1996) defensa l'educació per aprendre a ser com a mitjà al servei d'un desenvolupament humà més autèntic i harmoniós. Les aportacions constitueixen elements substantius per una pedagogia activa i compromesa que pensa una educació que desvela la realitat, al mateix temps que impulsa la creació d'espais de ciutadania i de vida justa. Una pedagogia que troba les raons del valor de l'educació en la vida i que defineix l'educació en valors per a la vida humana.