Temps d'Educació
1r semestre 2012
  • Consell Editorial:
  • Antoni Sans (director de l’Institut de Ciències de l’Educació); Anna Escofet (degana de la Facultat de Pedagogia); Albert Batalla (degà de la Facultat de Formació del Professorat); Gemma Fonrodona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística); Teresa Anguera (vicerectora de Política Docent i Cientíca)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

    Temps d’Educació està subjecta a una llicència Creative Commons 3.0 de Reconeixement - No Comercial - Sense Obres Derivades. Podeu consultar la llicència completa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), In-Recs (Universitat de Granada), Latindex (UNAM, Mèxic), Dialnet (Universitat de la Rioja), ERIH (European Science Foundation), Ulrich’s (ProQuest), FRANCIS-INIST (Institut de l'Information Scientique et Technique-CNRS), SOCIOLOGICAL ABSTRACTS (ProQuest LLC, Bethesda).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Notes de lectura
Francesc Jesús Hernández Dobon
Universitat de València
 


Ciudadana Letra arreplega nou incur­sions en la relació entre les lletres, la ciutat i l'educació; nou excursions formatives en el paisatge tipogràfic urbà. És, per tant, un manual de «cal·ligrafia política» o, si preferiu, de «política cal·ligràfica».
Com en altres llibres de Ricard Huerta, la redacció és molt acurada i molt respectuosa amb el lector o la lectora. L'autor va filant els seus arguments evitant, com recomanava T. W. Adorno, el gest d'un advocat que ha guanyat un plet. S'aproxima al seu objecte d'estudi més bé amb una redacció pausada, escodrinyant les vessants de l'assumpte amb una contemplació, com ell diu, polièdrica. A més, acompanya la reflexió amb una excel·lent col·lecció de fotografies seues, que il·lustren l'argument però també susciten noves reflexions; són finestres que s’obrin a nous horitzons.
Aquest llibre no només està adreçat a docents o persones amb preocupa­cions estètiques, sinó a la ciutadania en general, perquè, com escriu l'autor, les lletres són el nostre patrimoni més emprat; més encara: són quasi nosaltres mateixos. Considereu que les opcions tipogràfiques de la nostra signatura és allò que ens identifica definitivament davant els altres. La nostra signatura és tant com l’empremta dels nostres dits. Som animals polítics, com va escriure Aristòtil, éssers simbòlics, com defensava Ernst Cassirer, i sobretot bestioles tipogràfics, com explica molt bé l’obra de Ricard Huerta.