Al 1945 les circumstàncies polítiques europees havien canviat, la guerra espanyola quedava molt lluny, moltes expressions i actituds que apareixen a la pel·lícula havien esdevingut sospitoses i políticament incorrectes. Per això sofreix una sèrie de alteracions: canvien el títol Sierra de Teruel per Espoir (inicialment Malraux havia pensat titular-la Sang de gauche ), alteren els títols de crèdit, modifiquen els diàlegs de moltes escenes, introdueixen rètols explicatius, es tallen més de cent metres, remunten tota la part final, alterant la continuïtat de la seqüències, i finalment introdueixen el discurs de Maurice Schumann, ministre i heroi de la resistència francesa, que vestit amb uniforme militar acaba amb la frase ¡Contempleu Terol i reconeixereu París!.
Va ser presentada al cinema Max Linder de París però el govern francès la torna a prohibir, per no entrar en conflicte amb el govern franquista. De fet no tindrà una difusió normalitzada fins l'any 1970 dins els circuits d'art i assaig europeus, amb la reestrena al Studio Gêt-le-Coeur de París. Però malauradament es projectà la copia manipulada i censurada. Desprès de la mort de Franco, a Espanya és va estrenar la mateixa versió, que és la que passen actualment totes les televisions.
Fa deu anys es va trobar a la Biblioteca del Congrés Americà la copia de la pel·lícula que va salvar Varian Fry, tal com la havia deixat Malraux. La Filmoteca Nacional de España la va restaurar en uns laboratoris americans, i aquesta versió sense manipular es la que veurem avui.
Els condicionats de la guerra han fet que Sierra de Teruel esdevingui un document històric que transcendeix als valors fílmics malgrat que aquest son molt considerables. Es interessant constatar que la esquadrilla d'aviadors que apareixen a Sierra de Teruel esta formada per un pacifista Muñoz, un independent Mercery, un aventurer Pol (“jo he vingut perquè m'avorria”), però cap d'ells, es qualifica de comunista o anarquista.
La resta dels brigadistes provenen de països aliats amb els revoltats: un italià Rivelli , un alemany Schreiner , un àrab Saidi (“que ha vingut a Espanya perquè no tot el moros estan amb Franco”), i un belga Attignies (“El meu pare es un dels prohoms feixistes en el meu país”). Aquest últim personatge, interpretat pel conegut actor Julio Peña, explica en la seva biografia ( Mi Vida . Madrid-1942), que havia sabotejat la pel·lícula, anant poc a poc, i fent totes les diableries possibles perquè no s'acabes mai.
També és interessant observar com els camperols parlen amb l'accent de les diverses regions de l'estat (asturià, aragonès, català, andalús, etc.) per indicar que havia gent de tot el país a favor de la república. Aquesta solidaritat del poble es complementa amb la solidaritat dels brigadistes estrangers, i la pel·lícula culmina amb la unió de tots dos en el descens dels pilots morts i ferits per la muntanya.
Aquestes seqüències estructurades amb un descens en ziga-zaga, han passat a la història del cinema, malgrat que no eren originals estaven inspirades en El tresor de Arno de Mauritz Stiller (1919), El Cuirassat Potemkin de Eisenstein (1925), La Revolta dels pescadors de Erwin Piscator (1934), i amb referents pictòrics com el Crist jacent de Mantegna. Però Malraux aconsegueix una gran força dramàtica, ajudat amb la música de Darius Milhaud, que són un magnífic punt i final de la pel·lícula, que com la vida de Malraux traspua “El sentit tràgic de la vida” de Unamuno. Recordem que el seu pare es va suïcidar, el seu germà va ser afusellat pels nazis, i l'escriptor es casà amb la dona del germà afusellat, el seu matrimoni amb Josete Clotis acaba tràgicament al morir destrossada per un tren, els seus fills van morir amb accident d'automòbil al mateix lloc on, anys més tard moriria Albert Camus. El mateix Malraux quan va ser detingut pels nazis fou objecte de un afusellament fictici però, ignorant que es tractava de una estratagema per intimidar-lo, va patir un xoc que el marcà tota la vida.
BIBLIOGRAFÍA
ALBERICH, Ferran. Sierra de Teruel: “Una Coproducción circunstancial”, Cuadernos de la Academia nº 5, Madrid, 1999.
AUB, Max. Sierra de Teruel. Ediciones Era, SA, México D.F. 1968.
AA. VV, “Sierra de Teruel, cincuenta años de Esperanza”, Archivos de la Filmoteca nº 3, València, 1989 (dossier).
CAPARROS LERA, José Mª. El Cine Republicano Español 1931-1936. Dopesa, Barcelona 1977.
--- “André Malraux i L'espoir”, SOLÉ SABATER, J. M. I VILLARROYA, J. (dirs.), Breu Història de la Guerra Civil a Catalunya. Edicions 62, Barcelona, 2005, pp. 702-704.
CRUSELLS, Magi. La Guerra Civil española: Cine y propaganda. Ariel, Barcelona, 2003.
--- Cine y Guerra Civil española. Imágenes para la memoria. JC, Madrid, 2006.
DIEZ PUERTAS, Emeterio. El Montaje del Franquismo. La política cinematográfica de las fuerzas sublevadas. Laertes, Barcelona, 2002.
FARRERAS VALENTI, Elvira. “Cuando fui secretaria de Malraux”, La Vanguardia Española. Barcelona (24 de novembre 1976).
GIL de MURO, Eduardo T. “Sierra de Teruel”, Cine para Leer-1978. Mensajero, Bilbao, 1979.
GUBERN, Román. 1936-1939: La guerra de España en la pantalla. Filmoteca Española, Madrid, 1986.
MALRAUX, André. Espoir. Sierra de Teruel. Scénario du film. Gallimard, Colección Folio, Paris, 1996.
MARIAS, Miguel. “Sierra de Teruel”. Dirigido Por nº56. Barcelona, 1978.
MORALES, María Luz. “André Malraux, cineasta en Barcelona”. Hoja del Lunes, Barcelona (29 de novembre 1976).
SALA NOGUER, Ramón. El cine en la España Republicana durante la guerra civil. Mensajero, Bilbao, 1993.
SÁNCHEZ ALARCÓN, Inmaculada. La guerra civil española y el cine francés. Los Libros de la Frontera, Barcelona, 2005.
SALVADOR JUAN i BABOT es Arquitecte per l'ETSAB de la Universitat Politècnica de Barcelona. Cinèfil i impulsor del cineclubisme a Catalunya (va ser president del Cine-Club Recerca durant 14 anys), ha publicat diversos articles sobre cinema (Fulls de Cinema , La Vall de Verç, El Mundo de los Pirineos, Vida d'Esplugues, Academia) i, amb Rafael de España, el llibre Balcázar Producciones Cinematográficas. Más allá de Esplugas City (2005). Ha estat Jurat en tres edicions de la Semana Internacional de Cine de Barcelona.
