La pel·lícula Sierra de Teruel / Espoir (1938-39) la va realitzar l'escriptor francès André Malraux, intel·lectual d'esquerres i company de viatge del PCF, malgrat que no era comunista.
El seu compromís polític i social el portà a lluitar per la causa dels anamites, pels xinesos, pels antifeixistes alemanys, o pels republicans espanyols. Personatge contradictori, al febrer de 1934 quan tots el intel·lectuals francesos fan un front comú contra el feixisme, ell prepara un viatge, amb l'aviador Eduard Corniglion-Molinier, al desert del Iemen a la recerca de la llegendària ciutat de la Reina de Saba.
Aquest esperit aventurer que va arribar a ser llegendari, l'havia portat als tretze anys a allistar-se de soldat a la I guerra mundial, als dinou anys marxa amb la seva dona a Cambotja, a l'any 1929 va a Shangai per intervenir a la revolució xinesa, i anys mes tard fundaria a Saigón el diari L'Indochine per defensar els interessos dels anamites.
La intervenció del escriptor en la Guerra Civil espanyola ha estat molt controvertida: el general Cisneros, cap de la aviació republicana, afirma que Malraux i els seus homes més que una ajuda, van ser una carga per la República. Existeixen diferents versions de la arribada de Malraux a Madrid, dos dies després de la sublevació militar pilotant un avió. Algunes fons afirmem que dues hores més tard, a les cinc de la tarda, ja estava bombardejant la estació de Córdoba, i el mateix dia coneixia, al vestíbul del Hotel Florida, a Max Aub que seria el principal col·laborador de la pel·lícula.
El mes d'agost organitza en el màxim secret -degut al acord de no intervenció subscrit per les grans potències- la esquadrilla d'aviació anomenada España , formada per antics combatents de la I Guerra Mundial i de pilots del exèrcit francès a la reserva.
Al desembre viatjà a Ginebra per adquirir set avions de combat de la marca Potez i Breguet. Com a pilot de guerra intervingué a diferents fronts i participar en seixanta-cinc vols de combat, al principi les missions encomanades no eren gaire perilloses, però molt aviat la situació empitjora, i han de canviar contínuament les bases de operacions. Ferit dues vegades, l'accident més greu va tenir lloc a 27 de desembre al front de Terol, va poder salvar la vida, però les seqüeles el van impossibilitat de seguir pilotant.
Liquidada l'esquadrilla, el 11 de febrer, André Malraux decideix continuar lluitant per la causa republicana utilitzant el prestigi internacional que tenia com escriptor. Uns dies més tard viatja als Estats Units i Canadà com a representant de la Aliança d'Intel·lectuals Antifeixistes , amb l'objectiu de buscar recursos econòmics per la República , i trencar el bloqueig internacional de no-intervenció en la Guerra Civil espanyola signat per les grans potències l'agost del 36.
El vint-i-quatre de febrer de 1937 arriba a Nova York, iniciant una gira de cinc setmanes donant conferències a les universitats de Harvard, Princeton, Colúmbia, Califòrnia, Berkeley, Toronto, i Montreal, explicant que la guerra civil es una lluita de caràcter humanista dels demòcrates contra la barbàrie de les tropes revoltades, amb la ajuda militar de Hitler i Mussolini. Però evitava utilitzar les paraules comunistes i anarquistes al referir-se al Front Popular, degut a la existència al país de amplis sectors anticomunistes.
Condicionat pel seu desconeixement de angles, que requeria que el seu discurs fos traduït, els diaris importants del país el van ignorar, i només va obtenir reso a la premsa lliberal i socialista. En la seva gira va rebre la oferta d'una organització lliberal, què disposava de 1.800 sales de cinema, que li proposà dirigir una pel·lícula sobre la guerra civil per sensibilitzar i mobilitzar als americans a favor de la causa republicana.
Poc desprès, Joris Ivens començaria el rodatge del documental The Spanish Earth, promogut per Hemingway amb un grup d'intel·lectuals. Però la proposta de Malraux al tractar-se d'un film de ficció, tenia més possibilitats de arribar al públic americà.
Com era habitual en Malraux, les seves aventures eren la base d'inspiració de un llibre: Cambotja, La voie royale. Saigon, Les conquérants. La Xina, La condition humaine que guanya el Premi Goncourt de 1933. Alsacia, Les noyers d'Altembourg.
De la experiència a Espanya com aviador de combat va sortir L'Espoir, que edità Gallimard a París al desembre de1937. La novel·la fa un discurs en to didàctic que deriva a qüestions de caràcter universal, donant una imatge dels dos bàndols parcial, silenciant fets i realitats negatives dels republicans, com la repressió comunista. L'escriptor dona prioritat a les idees més que a la versemblança dels fets, els diàlegs filosòfics que mantenen els protagonistes no resulten creïbles dins del context, però la novel·la es fidel a l'atmosfera dels fets històrics, i als sentiments del escriptor.
En un darrer intent de afavorir la causa republicana Malraux proposà, a principis de l'any següent, adaptar a la pantalla un capítol de la novel·la. Concentrà l'acció en 48 hores al voltant del fet verídic d'un camperol, que havia travessat el front per indicar al aviadors francesos on es trobava el camp d'aviació enemic. Per reconeix el terreny el pilot ha de volar molt baix per localitzar i bombardejar el camp, circumstància que aprofità l'enemic per disparar, ferint greument al mecànic.
La possibilitat de obtenir una gran difusió als Estats Units -3.600.000 espectadors diaris en dues sessions- va ser decisiva perquè el govern republicà fes un esforç econòmic i material, que sobrepassava la precària situació econòmica (100.000 francs francesos, i 750.000 pessetes, era una xifra astronòmica per la època), que demostra la importància política que el govern va concedir a la pel·lícula.
El mes de gener de 1939 es tornava a votar la esmena Nye, i la proposta de Malraux era la darrera possibilitat per influir en un canvi de posició del govern americà, i de les democràcies occidentals, en uns moments que estaven perdent la guerra.
