Temps d'Educació
2n semestre 2018
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos, Judit Sabido, Patrícia Adan i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACÓ, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Estudis i recerques
Ricard Huerta 


Resum
Des de fa uns anys, a Barcelona hi ha tot un moviment d’acció educativa que neix des de les arts i que fomenta la participació ciutadana en base a la cohesió social. Les noves propostes de l’educació artística tenen una forta component social, ja que impulsen la participació, tot redefinint els conceptes tradicionals de l’educació en arts. Hem entrevistat alguns dels promotors d’aquestes iniciatives per indagar en els models d’activitats i en les formes d’organització que representen. Hem descobert les problemàtiques que afecten a aquest model organitzatiu (precarietat, dependència institucional, canvis constants, atenció a tot tipus de públics), però també hem descobert els avantatges de generar art i educació per tal de millorar la cohesió social (impuls creatiu, assumpció de les possibilitats personals i grupals, generació d’entitats i xarxes independents, col·laboració entre diferents estaments de la ciutadania, cohesió als barris). Hem plantejat la recerca des de la perspectiva de l’estudi de cas, havent aconseguit una àmplia recollida d’informació, comprovant que existeix una veritable xarxa col·laborativa, compromesa amb la millora de la cohesió social, especialment als barris més desfavorits.
Paraules clau: Art, educació, Barcelona, transformació social, ciutadania

Recepció de l'original: 28/09/2018
Acceptació de l'article: 26/10/2018