Temps d'Educació
2n semestre 2018
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos, Judit Sabido, Patrícia Adan i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACÓ, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Monografia: L'aprenentatge cultural, identitats europees i compromís social
Doctora en pedagogia per la Universitat de Vic i professora del Departament de Pedagogia de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes de la Universitat de Vic. Actualment coordina el Grau d’Educació Social. Adreça electrònica: anna.gomez@uvic.ca 


Cultura, comunitat i educació formen part, o haurien de fer-ho, del conjunt de significacions que configuren la paraula universitat. La universitat està constituïda per una comunitat humana que viu en una de més àmplia amb la qual comparteix temporalitat i territori i, per tant, podem considerar que la universitat comparteix amb la comunitat en la qual està inserida la dimensió històrica on té lloc la transmissió i la creació cultural dels seus temps. És ben conegut que l’imaginari de col·locar la universitat en un espai separat de la resta de la comunitat està molt estès, i no només per part de les persones
que se’n senten alienes; també dins la institució hi ha membres que s’hi situen com si estiguessin en un altre pla de la realitat, talment com si la seva dosi de coneixement acreditat els immunitzés del què passa al món. Aquesta representació de la universitat i del coneixement que s’hi transmet i que s’hi crea dificulta enormement una de les seves funcions fonamentals: la de contribuir en sostenir i respondre davant el desig de ser i de saber més de tothom. És per això que sóc del parer que la universitat ha de fer endreça d’aquestes últimes dècades i posar al centre la dimensió cultural que se li exigeix a l’erigir-se com a institució del coneixement.