Temps d'Educació
2n semestre 2018
  • Consell editorial:
  • Xavier Triadó (director de l’Institut de Desenvolupament Professional–ICE), Mercedes Gracenea (cap de la Secció de Publicacions), Roser Boix (degana de la Facultat d’Educació), Mercè Puig Rodríguez-Escalona (vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística), Amelia Díaz Álvarez (vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica)

  • Direcció:
  • Conrad Vilanou (Universitat de Barcelona)

  • Cap de Redacció:
  • Enric Prats (Universitat de Barcelona)

  • Compaginació i correcció de textos:
  • Cristian Frutos, Judit Sabido, Patrícia Adan i Serveis Lingüístics de la UB

    Temps d’Educació està subjecta a la llicència Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional (CC BY-NC 4.0). Podeu consultar la llicència completa a:
    Licencia de Creative Commons

    La revista no es fa responsable de les idees i opinions expressades en els articles.

    Per a enviament d'articles, consulteu la pàgina de Normes de publicació.

    Temps d’Educació realitza una avaluació dels articles pel sistema de doble cec per pars. La revista està indexada a RACÓ, CBUC (Universitats de Catalunya), Ulrich (Pro Quest), In-Recs (Universidad de Granada), CARHUS (Generalitat de Catalunya), ISOC (CSIC), Dialnet (Universidad de la Rioja), Latindex (UNAM, Mèxic), ERIH (European Science Foundation), Francis-Inist (CNRS), Sociological Abstracts (Pro Quest, Bathesda), OEI (Estados Iberoamericanos), DICE (CSIC), MIAR (UB), RESH (CCHS) i REDINET (MECD).

    Dipòsit legal: B-23.289-2012
    ISSN: 2014-7627


 
 
Monografia: L'aprenentatge cultural, identitats europees i compromís social
Raquel Cercós i Raichs, Ferran Sánchez Margalef, Conrad Vilanou i Torrano 


Resum
En aquest article es revisen les relacions entre guerra i pedagogia que, des de l’època espartana, mantenen lligams destacats. A més, a partir de la Revolució Francesa (1789) es va imposar el servei militar obligatori quan es va entendre que un exèrcit format per soldats de lleva defensaria la pàtria millor que les antigues tropes mercenàries. En aquest sentit, i sota el deixant napoleònic, es va imposar la idea de l’infant-soldat que es va perllongar durant el segle XIX i bona part del XX no només a les escoles i casernes sinó també a les acadèmies d’oficials que promovien la formació dels cadets. En el context de l’oposició franco-prussiana, el revengisme va afavorir el militarisme que després de la unificació alemanya (1871) va refermar el prestigi de Prússia com a potència bèl·lica fins al punt d’imposar un ideal formatiu militar. Amb l’esclat de la Gran Guerra, que va trencar l’aparent seguretat del món de la Belle époque (1870-1914), es va produir la mobilització de la joventut que va determinar que la barbàrie s’imposés en els camps de batalla i que es reclamés durant l’època d’entreguerres (1919-1939), a redós del moviment de l’Escola Nova, una pedagogia per la pau que, lamentablement, no va poder consolidar l’esperit de concòrdia entre els pobles.
Paraules clau: Guerra, pau, pedagogia, infant-soldat, militarisme, Escola Nova

Recepció de l'original: 05/03/2018
Acceptació de l'article: 04/09/2018