Japonisme i arquitectura a Catalunya, de Ricard Bru, revalora la significació del modernisme en la història de l’art universal i el paper capdavanter del nostre país en el progrés cultural del tombant del segle XX.

Amb un plantejament inèdit de les relacions artístiques entre el Japó i Catalunya, aquest llibre desenvolupa un aspecte essencial de l’impacte del japonisme a casa nostra: la incidència que va tenir en l’arquitectura i els espais interiors de l’entorn del 1900. Japonisme i arquitectura a Catalunya reconstrueix un fenomen que va ser àmpliament difós a finals del vuit-cents a Occident i recull la diversitat i la riquesa de propostes que van sorgir en l’obra de destacats arquitectes catalans: des del Pavelló Imperial Japonès de 1881 i la casa japonesa de l’Exposició Universal de 1888, fins a la Casa Bruno Cuadros de Josep Vilaseca, la Casa Vicens d’Antoni Gaudí i la Fonda Espanya de Lluís Domènech i Montaner. 

El fenomen del japonisme en l’arquitectura d’Occident va ser global, però la seva influència a Catalunya encara és poc coneguda. Tal com explica Ricard Bru en la introducció del llibre, tot i que «alguns dels models de l’arquitectura japonesa tradicional no es van començar a aplicar de manera substancial fins poc abans de la Guerra Civil, el japonisme entès com a decoració dels espais interiors va esdevenir un fenomen molt estès en el si de l’arquitectura del 1900». A partir de la bibliografia especialitzada i de l’anàlisi de fonts primàries, l’autor estudia les sinergies en l’àmbit europeu i, tot seguit, exemplifica amb casos concrets la simbiosi entre l’art nipó i l’arquitectura modernista catalana amb un èmfasi especial en l’epicentre, Barcelona.

Aquest títol forma part de la col·lecció Singularitats, vinculada al Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis, de la Universitat de Barcelona, i centrada en temes relacionats amb el modernisme i el noucentisme, la història del disseny a Catalunya i els estudis culturals de les arts a Barcelona. Dirigida per Teresa-M. Sala, la col·lecció ha obtingut el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica (ANECA-FECYT). Els darrers títols són Elles, les dones, també hi eren. Corresponsals femenines de Víctor Balaguer (1848-1896), de Montserrat Comas i Güell, i Arte y olvido. Teorías y trayectorias artísticas (1850-1950), de Vicenç Furió i Nuria Peist (eds.).

Ricard Bru és doctor en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i professor del Departament d’Art i Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialitzat en l’estudi de les relacions artístiques entre el Japó i Catalunya, va dedicar la tesi doctoral als inicis del japonisme a Barcelona i ha publicat nombroses recerques sobre aquest tema, amb articles i monografies com Erotic Japonisme. The influence of Japanese Sexual Imaginery on Western Art (2013). Ha estat comissari de diverses exposicions; actualment, de «Kataezome. El llegat artístic de Serizawa Keisuke», que es pot visitar al Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona fins al 4 de febrer.